www.elsud.org/nuria
Recordo perfectament la trucada perduda a mitja classe de periodisme del meu germà i la conversa poca estona després on coneixia que havies estat detinguda en una operació dels Mossos d'Esquadra, sempre tan servidors ells, dirigida per l'Audiència Nacional espanyola. El teu ingrés a presó com a conseqüència d'unes acusacions basades en una llibreta blava que t'havien intervingut en un control dels que en diuen 'rutinaris', deixeu-me riure, les fal·làcies que es van bolcar sobre la teva persona i la lluita que en els teus àmbits duies a terme. Mentides, acusacions infundades, demagògia i servilisme dels grans mitjans a la feina bruta de la repressió de l'estat espanyol. Mentrestant, però, als carrers, als centres socials, als agrupaments, als sopars familiars, etc, les converses anaven en un altre sentit: preferíem desenmascarar aquesta gran mentida i prendre part d'aquest conflicte, d'aquesta enèssima demostració del funcionament de l'estat repressor. Vam reunir-nos, vam fer demostracions de força, vam guanyar aquella primera batalla i pocs mesos després tornaves a passejar per Girona. Avui, però, Núria, ens torna a tocar a agafar aquell bonic ritme de lluita per mostrar que, tal com vam fer amb les fotos del rei ara fa quasi un any, nosaltres, els revolucionaris, les revolucionàries, no ens rendim ni ens rendirem. Els nostres objectius polítics poden no ser exactament els mateixos, però no tinc cap dubte que els nostres colzes es troben i es trobaran als carrers pr construir una societat justa i igualitària! Núria lliure, lliures tots i totes!
Recordo perfectament la trucada perduda a mitja classe de periodisme del meu germà i la conversa poca estona després on coneixia que havies estat detinguda en una operació dels Mossos d'Esquadra, sempre tan servidors ells, dirigida per l'Audiència Nacional espanyola. El teu ingrés a presó com a conseqüència d'unes acusacions basades en una llibreta blava que t'havien intervingut en un control dels que en diuen 'rutinaris', deixeu-me riure, les fal·làcies que es van bolcar sobre la teva persona i la lluita que en els teus àmbits duies a terme. Mentides, acusacions infundades, demagògia i servilisme dels grans mitjans a la feina bruta de la repressió de l'estat espanyol. Mentrestant, però, als carrers, als centres socials, als agrupaments, als sopars familiars, etc, les converses anaven en un altre sentit: preferíem desenmascarar aquesta gran mentida i prendre part d'aquest conflicte, d'aquesta enèssima demostració del funcionament de l'estat repressor. Vam reunir-nos, vam fer demostracions de força, vam guanyar aquella primera batalla i pocs mesos després tornaves a passejar per Girona. Avui, però, Núria, ens torna a tocar a agafar aquell bonic ritme de lluita per mostrar que, tal com vam fer amb les fotos del rei ara fa quasi un any, nosaltres, els revolucionaris, les revolucionàries, no ens rendim ni ens rendirem. Els nostres objectius polítics poden no ser exactament els mateixos, però no tinc cap dubte que els nostres colzes es troben i es trobaran als carrers pr construir una societat justa i igualitària! Núria lliure, lliures tots i totes!
1 comentari:
Veig que estàs molt agut eh nano?
En realitat no fa llelt, fa llaunes de tonyina, si vos te n'envio una dotzena!! hehe
papillonicultora
p.s. la vaca no s'acaba aquí, continuarà...
Publica un comentari a l'entrada