divendres, 19 de juny de 2009

De mosques colloneres i paisatges catalans

Tot i considerar-me un exiliat voluntari i temporal, o potser precisament per això, no puc de deixar de pensar i reflexionar sobre algunes petjades que ens deixa dia a dia l’estimada Televisió de Catalunya, dirigida per la magnífica periodista Mònica Terribas que sembla no haver trobat espai per introduir els canvis i propòsits que li rondaven pel cap quan era professora i dirigia La Nit al Dia. I és que aquesta setmana passejant per les webs de TV3 i del telenotícies m’he quedat bastant garratibat en observar dues coses que m’agradaria descriure perquè em costa, ja ho sabeu, restar callat davant de fets, no paraules, que ens mostren en quina situació es troba la televisió que potencialment hauria de ser nacional i de qualitat però que moltes vegades, sabent-se millor que les que es fan i es desfan a Madrid, es conforma amb la mediocritat i el regionalisme.

Exemple 1: Dilluns o dimarts d’aquesta setmana, la segona notícia més destacada a la pàgina web del telenotícies durant bona part del dia va ser que el President dels Estats Units, Mr. Obama, havia caçat al vol una mosca collonera mentre feia una roda de premsa. Evidentment que el senyor Obama augmenti el contingent de tropes a l’Irak, en el cas que ho fes, és una notícia que cal destacar, ara bé, senyors periodistes de TV3, en quins criteris es basen per destacar que l’Obama ha caçat una mosca? Per què és collonera? Per què és el primer polític que aconsegueix fer una altra cosa mentre parla? Per què no ens expliqueu de passada el color dels calçotets, si ahir va anar al dentista o si va perdre jugant a bàsquet amb la seva filla? En què s’han convertit, senyors periodistes? En simples transmissors de les notícies que els hi arriben des de les agències internacionals intervingudes pel poder? En complets veneradors d’un producte creat a la perfecció pels poders fàctics nord-americans, Mr. Obama, mentre massacren un amic seu, certament xulesc i prepotent, però igualment corrupte com és il signoro Berlusconi? Des del meu ateisme militant, Deu me’n guard!

Exemple 2: ‘Paisatges de Catalunya’ és si no m’equivoco una de les noves apostes de TV3. Bé, doncs, ja em perdonareu les crítiques però d’un programa que en sí mateix podria esdevenir tant didàctic com ho fora ‘Caçadors de Paraules’ al seu moment, n’han fet un producte que oblida completament els milers de catalans i catalanes que viuen fora de les fronteres regionals del Principat i es projecten a sí mateixos dins el marc referencial, ja sigui cultural o polític, dels Països Catalans. TV3 és ens agradi sí o no (a mi particularment sí) una televisió que juga un paper de caràcter nacional més enllà de les fronteres estrictament de Catalunya i per tant hauríem d’exigir-li que es comportés com a tal i mostrés paisatges d’arreu del país. Les precioses cales menorquines, les formoses valls del Conflent i el Cabanyal de València, entre tants altres, es mereixen ser en aquest programa engegat per TV3. Però com si amb el pensament regionalista no n’hi hagués prou ara resulta que per ensenyar les belleses de l’Empordà (Costa Brava, Cadaqués i Empordanet) només han trobat personatges barcelonins enamorats uns mesos l’any de la millor terra del món. Alguns em direu que aquesta és la gràcia, un dels leitmotiv del producte. Des del meu punt de vista, qui millor per explicar un indret que aquell que viu a les verdes i a les madures? Suposo que la gent de l’Empordà no és prou mediàtica per sortir a la televisió…..potser si fossin mosques colloneres….qui lo sa,….Mònica arremenga’t les mànigues que et queda molta feina a fer.



3 comentaris:

Benimelieta ha dit...

ai si fora tot com ens agradaria... entenc la teua crítica i em sembla del tot correcta. No obstant, voldria recordar-te que la gent del sud ho tenim un poc més agre pel que fa la televisió "pública" dels valencians, dominada per una total manipulació en tots els seus aspectes.
Però bé, tens raó. TV3 hauria de jugar un paper d'expansió territorial i enrecordar-se'n de la resta del país. Això comportaria una visió molt més gran de la nostra realitat social, política i cultural. De moment, espere poder continuar veient-la, tot i que no sabem si serà per molt temps.
I res, gràcies per enrecordar-te'n de la meua terreta valenciana.
Per cert, gracietes també per lo del judici. Ja et contaré el show que va ser: quin espectacle! va ser una risa...
Vinga xiquet, que vaja molt bé! espere vore't prompte!! un besot!

Montserrat ha dit...

Sí, tens raó! Ja els hi vaig proposar ja, que un dels dels Paisatges de CAt. fos Sant Julià de Ramis! Hi ha coses que són de calaix...

hihi

marta ha dit...

bé, l'altra dia van presentar el gos en societat !!! hahahaha

rebudaa !! per fii !!!
i escrivint resposta !!

:)