dijous, 4 de juny de 2009

La ciutat forastera

Els carrers s'allunyen de la vida que havien acollit. Mentre hi passeges et creus foraster del que hauria de ser part de la teva vida. Hi has passat mesos d'alegries, rauxa i seny, però ara, quan decideixes tornar-hi t'adones que tot és fet de cartró-pedra. Inevitablement, et culpes d'aquells pensaments. Creus que ja no saps apreciar el cosmopolitanisme i els aventatges de la gran ciutat. Et sents desagraït, incult i poc sensible cap aquells carrers dels quals els mitjans, escriptors i turistes només en saben dir meravelles, preciositats i magnificiències. Camines amb por, desanimat, fora de lloc.

Tot canvia, però, quan t'adones que el problema no és teu. La ciutat ha esdevingut un aparador de fal·làcies, un camp de seguretat on determinades opcions polítiques, sexuals i lúdiques són repudiades i reprimides. Un espai on la llibertat de molts brilla per la seva abscència mentre la d'altres, aquells que tenen les butxaques plenes, té quotes ben elevades. Els carrers quasi ni recorden les tardes de creació, espontaneïtat, rebel·lia, llibertat, en definitiva, d'una lluita que imprimia un caràcter especial a uns carrers propers al mar, a la marinada i banyats per un sol primaveral. T'adones, doncs, que no ets tu qui ha canviat. Tampoc els teus records. Simplement el fet de deixar-hi de viure t'ha fet veure que tot aquell paisatge era i és una simple fal·làcia on durant un moment vas aprendre a construir la teva pròpia vida. Un simple negoci! És llavors quan crides: recuperem els carrers i continues caminant amb ganes de transformar allò que t'envolta!


1 comentari:

marta ha dit...

doncs la resposta d'aquí uns moments anirà cap a escòcia !!!

;)