dijous, 11 de juny de 2009

lluites (I)



No permetem que el silenci ens faci còmplices de la barbàrie!

Seria tan senzill estimar els arbres, els cims nevats, les planes enflocades de flors i de sembrats, els dies lluminosos, els colors de les teles, la música de Bach, la pluja i els núvols cabdellats a un cel espasmòdic, les aigües rogalloses del rec, les veles del circ, els decorats dels teatres del món.

Seria senzill estimar cadascun dels arbres, dels núvols, de les àries, dels sembrats, si no hi haguessin nens desangelats, mares oblidades, arlequins sense maquillar, sembradors de terres hostils, destrals que colpegen els justos, països de la set i de la por, cecs que consolen els que hi veuen, horitzons rúfols.

Miserere de Rosa Font en el llibre Des de l'Arrel

2 comentaris:

Montserrat ha dit...

Sats, aquest va ser el meu llibre de Sant Jordi :)

petons!

maria freixas ha dit...

bones des de la citi gris....Bé això no és ven bé veritat pq fot un sol que espetega, que no en vas agafar una mica?

aquesta cançó diu ; Qui és el terrorista? com a Palestina, aquí i a quasi tot arreu..aquesta paraula s'ha desvirtuat...

petons i abraçades carregades de sol i de llum!!