Fa temps que no escric sobre política, lluites, debats i altres aspectes que ocupen bona part de la meva vida d'ésser social. Així que després de les eleccions europees d'ahir m'he decidit a treure les meves dots de politòleg d'aquell calaix ple de pols i fer un petit anàlisi dels resultats d'Iniciativa Internacionalista i apuntar algunes conclusions que crec que són interessants a tenir en compte.
En les eleccions d'ahir diumenge un dels alicients que teníem els membres de l'esquerra independentista era veure quins resultats obtenia la candidatura Iniciativa Internacionalista que havia obtingut el suport públic d'alguna de les organitzacions de l'esquerra independentista així com de militants del SEPC, Maulets, CAJEI, Endavant o la CUP. La candidatura era l'expressió d'una aliança entre diferents organitzacions independentistes i d'esquerres de l'Estat espanyol, encapçalada, sens cap mena de dubte per l'esquerra abertzale. Un cop celebrats els comicis, vull destacar el següent:
- Iniciativa Internacionalista ha obtingut uns bons resultats al conjunt del sud d'Esukal Herria. Especialment importants són els resultats a Navarra, on han esdevingut de nou tercera força i ha quedat primera entre les nacionalistes/independentistes, i Guipúscoa on ha quedat en tercer lloc molt a prop d'aconseguir la primera posició. Sense cap mena de dubte els resultats d'II a Euskal Herria és una bona notícia pels moviments revolucionaris de l'Estat. Com a internacionalista, me n'alegro. I més després que en els darrers anys la repressió de l'Estat espanyol havia impedit a aquesta opció política presentar-se a qualsevol comici. L'esquerra abertzale ha demostrat que manté un suport intacte en aquell territori i que continua essent la primera força política independentista per sobre d'Aralar i EA. L'esquerra abertzale, així doncs, ha aconseguit quasi tots els objectius pels quals es presentava en aquests comicis amb aquesta candidatura: poder-se presentar i demostrar el suport popular que encara avui sustenta. Tot i això, s'ha quedat sense l'eurodiputat que desitjava.
- Pel que fa als Països Catalans, la candidatura ha obtingut més de 21.000 vots, la majoria dels quals (més de 16.000) al Principat. Com que no he format part de la candidatura no puc saber si els resultats han complert o no les expectatives que s'havien creat en la mateixa, tanmateix crec que ni són uns bons resultats ni són uns resultats catastròfics. I és que d'una banda, la candidatura s'ha quedat lluny d'anteriors resultats com els d'HB o d'EH en vots totals. De l'altra, ha superat amb escreix altres aliances que hi havien hagut de determinats partits d'extrema esquerra així com ha tret millors resultats que la pròpia CUP el 2004. Entre els resultats catalans crec que són destacables algunes dades com, per exemple, que en ciutats com Sant Celoni o Vilafranca amb presència important de la CUP a nivell municipal , la candidatura s'ha quedat lluny dels resultats de 2007 o que a la demarcacio de Girona, la candidatura és on ha tret millor percentatge en el conjunt dels Països Catalans. Després d'aquest simple anàlisi crec que:
- La fórmula d'una candidatura de les organitzacions revolucionàries i independentistes de l'Estat és una opció que cal tenir en compte. Crec que aquesta experiència ha mostrat que en un futur és un espai de treball que de ben segur serà necessari i positiu pels moviments revolucionaris dels Països Catalans i més ara que certs sectors semblen haver abandonat els arguments que presentar-se a segons quins comicis és una actitud burgesa. Ara bé, l'experiència d'II ens ensenya també com ja ens va mostrar les eleccions de 2004 amb la CUP que als Països Catalans una candidatura d'aquest tipus només pot acomplir un èxit superior a la solidaritat internacionalista amb Euskal Herria si compleix dos condicionants. D'una banda, que hi hagi un debat previ d'igual a igual entre totes les organitzacions que formen la candidatura que inclogui un veritable procés de discussió amb els moviments de base, socials i polítics dels Països Catalans. Una simple imposició d'una estratègia política per part d'un dels actors no ens duu enlloc. D'altra banda, la candidatura ha de rebre un suport unànime del conjunt de l'esquerra independentista. Crec que és evident que un suport de la CUP a aquesta candidatura hagués fet que els resultats fossin completament diferents, especialment pel fet que en diverses poblacions on la CUP ja té presència, alguns electors haguessin tingut un comportament diferent. I que consti que estic plenament d'acord amb la posició que la CUP ha tingut en aquest procés electoral, simplement que crec que la CUP és la veu política coneguda del projecte de l'esquerra independentista i el seu comportament i veu influeix encara que sigui mínimament en la política catalana.
- Així, doncs, de cara a properes discussions, debats i propostes de candidatures, crec que els dos pilars claus per plantejar-se qualsevol aventura electoral, més enllà de la capacitat interna per assumir un procés com aquest, han de ser aquells que he apuntat en el paràgraf anterior: capacitat per plantejar un debat global, intens, des de la base amb els moviments socials i espais rupturistes i obtenir un ampli suport en el sí de l'esquerra independentista. Si no acomplim aquests dos condicionants, l'esquerra independentista i els moviments revolucionaris ens endurem una patacada en qualsevol comici perquè ni aconseguirem un bon resultat electoral als Països Catalans ni transmetrem el missatge de la unitat popular, de la independència i del socialisme entre els ciutadans i aquells que són propers ideològicament.
En les eleccions d'ahir diumenge un dels alicients que teníem els membres de l'esquerra independentista era veure quins resultats obtenia la candidatura Iniciativa Internacionalista que havia obtingut el suport públic d'alguna de les organitzacions de l'esquerra independentista així com de militants del SEPC, Maulets, CAJEI, Endavant o la CUP. La candidatura era l'expressió d'una aliança entre diferents organitzacions independentistes i d'esquerres de l'Estat espanyol, encapçalada, sens cap mena de dubte per l'esquerra abertzale. Un cop celebrats els comicis, vull destacar el següent:
- Iniciativa Internacionalista ha obtingut uns bons resultats al conjunt del sud d'Esukal Herria. Especialment importants són els resultats a Navarra, on han esdevingut de nou tercera força i ha quedat primera entre les nacionalistes/independentistes, i Guipúscoa on ha quedat en tercer lloc molt a prop d'aconseguir la primera posició. Sense cap mena de dubte els resultats d'II a Euskal Herria és una bona notícia pels moviments revolucionaris de l'Estat. Com a internacionalista, me n'alegro. I més després que en els darrers anys la repressió de l'Estat espanyol havia impedit a aquesta opció política presentar-se a qualsevol comici. L'esquerra abertzale ha demostrat que manté un suport intacte en aquell territori i que continua essent la primera força política independentista per sobre d'Aralar i EA. L'esquerra abertzale, així doncs, ha aconseguit quasi tots els objectius pels quals es presentava en aquests comicis amb aquesta candidatura: poder-se presentar i demostrar el suport popular que encara avui sustenta. Tot i això, s'ha quedat sense l'eurodiputat que desitjava.
- Pel que fa als Països Catalans, la candidatura ha obtingut més de 21.000 vots, la majoria dels quals (més de 16.000) al Principat. Com que no he format part de la candidatura no puc saber si els resultats han complert o no les expectatives que s'havien creat en la mateixa, tanmateix crec que ni són uns bons resultats ni són uns resultats catastròfics. I és que d'una banda, la candidatura s'ha quedat lluny d'anteriors resultats com els d'HB o d'EH en vots totals. De l'altra, ha superat amb escreix altres aliances que hi havien hagut de determinats partits d'extrema esquerra així com ha tret millors resultats que la pròpia CUP el 2004. Entre els resultats catalans crec que són destacables algunes dades com, per exemple, que en ciutats com Sant Celoni o Vilafranca amb presència important de la CUP a nivell municipal , la candidatura s'ha quedat lluny dels resultats de 2007 o que a la demarcacio de Girona, la candidatura és on ha tret millor percentatge en el conjunt dels Països Catalans. Després d'aquest simple anàlisi crec que:
- La fórmula d'una candidatura de les organitzacions revolucionàries i independentistes de l'Estat és una opció que cal tenir en compte. Crec que aquesta experiència ha mostrat que en un futur és un espai de treball que de ben segur serà necessari i positiu pels moviments revolucionaris dels Països Catalans i més ara que certs sectors semblen haver abandonat els arguments que presentar-se a segons quins comicis és una actitud burgesa. Ara bé, l'experiència d'II ens ensenya també com ja ens va mostrar les eleccions de 2004 amb la CUP que als Països Catalans una candidatura d'aquest tipus només pot acomplir un èxit superior a la solidaritat internacionalista amb Euskal Herria si compleix dos condicionants. D'una banda, que hi hagi un debat previ d'igual a igual entre totes les organitzacions que formen la candidatura que inclogui un veritable procés de discussió amb els moviments de base, socials i polítics dels Països Catalans. Una simple imposició d'una estratègia política per part d'un dels actors no ens duu enlloc. D'altra banda, la candidatura ha de rebre un suport unànime del conjunt de l'esquerra independentista. Crec que és evident que un suport de la CUP a aquesta candidatura hagués fet que els resultats fossin completament diferents, especialment pel fet que en diverses poblacions on la CUP ja té presència, alguns electors haguessin tingut un comportament diferent. I que consti que estic plenament d'acord amb la posició que la CUP ha tingut en aquest procés electoral, simplement que crec que la CUP és la veu política coneguda del projecte de l'esquerra independentista i el seu comportament i veu influeix encara que sigui mínimament en la política catalana.
- Així, doncs, de cara a properes discussions, debats i propostes de candidatures, crec que els dos pilars claus per plantejar-se qualsevol aventura electoral, més enllà de la capacitat interna per assumir un procés com aquest, han de ser aquells que he apuntat en el paràgraf anterior: capacitat per plantejar un debat global, intens, des de la base amb els moviments socials i espais rupturistes i obtenir un ampli suport en el sí de l'esquerra independentista. Si no acomplim aquests dos condicionants, l'esquerra independentista i els moviments revolucionaris ens endurem una patacada en qualsevol comici perquè ni aconseguirem un bon resultat electoral als Països Catalans ni transmetrem el missatge de la unitat popular, de la independència i del socialisme entre els ciutadans i aquells que són propers ideològicament.
2 comentaris:
També hi ha una altra qüestió, m'agradaria saber si la gent que ha votat II al Principat ho ha fet més perquè representa els interessos de l'esquerra independentista de casa nostra o si més aviat, com crec, per la gràcia de votar als pàries bascos en unes eleccions que d'altra banda han provocat un interès nul.
En el meu cas, com a bon constitucionalista que sóc, el vot el vaig decidir gràcies a la tranquilitat que em va proporcionar un aval del Tribunal Constitucional.
company mia,...no hi ha dubte que el teu anàlisi, com ja ens tens acostumats, és del tot cert! Tot i això, l'autoanomenada basquitis se superarà d'aquí poc quan consolidem el projecte seriós que entre totes tenim a les mans!
una abraçada escocesa pel company de ponent ;)
Publica un comentari a l'entrada