sis caps de turc

Ni les engines ni la febre que m'han tancat els darrers dos dies a casa han pogut impedir que m'assegués davant la pantalla per mostrar tota la meva solidaritat amb els sis companys i companyes que aquest matí han estat expulsats entre 1 i 3 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva lluita en contra l'aplicació del Procés de Bolonya.

Tot i que parlar sobre temes estudiantils m'ha fet certa mandra en els darrers temps ja que fins fa relativament poc hi estava molt i molt lligat, és evident que una notícia com aquesta no pot deixar indiferent ningú. La lluita per una universitat catalana, popular i pública, allunyada de les dinàmiques liberalitzadores ha estat una constant en els últims anys arreu dels Països Catalans. Des de les assemblees de facultat, així com des del SEPC s'ha estat treballant durament i constant per tal de bastir una oposició ferma i formada al Procés de Bolonya i no hi ha dubte que, després de molts anys de feina, s'han aconseguit diversos objectius encara que, fins ara, el Procésde Bolonya segueixi tal i com es va plantejar en els seus inicis.

Els i les estudiants han assolitat una maduresa en el seu discurs així com en les accions que han dut a terme en els darrers temps. Han guanyat el discurs del carrer, han vençut dins de les facultats. I davant d'això les 'autoritats' acadèmiques han jugat allò que col·loquialment se'n diu a 'la puta i a la ramoneta' fent veure que apostaven pel diàleg, però negant-lo a l'hora de la veritat i aplicant sense matisos un projecte d'universitat que aposta clarament per l'elitització i la mercantilizació de l'ensenyament superior.

Ara, 6 de les milers de persones que lluiten per aturar la transformació de la universitat en un mercat seran expulsades per una acció que van realitzar la primavera passada. Els arguments són, segons el rector, pedagògics, la llei que permet fer-los fora de l'any 1954. Un reglament fet doncs, a l'època del dictador Franco i que les universitats catalanes consideren vàlid. Anem ben servits! He estat molt de temps dins de les universitats i puc dir sense embuts que el que marca aquests espais de formació és sense dubte, la hipocresia i la vivència del passat i dels records.

Després de tant de temps oposant-nos a la perversió dins de les aules, els que ja hem deixat aquesta lluita de forma activa ens hem de solidaritzar amb les 6 persones expulsades, les 22 amonestades i amb la resta d'estudiants que esteu treballant dia a dia, i dormint nit rere nit a les facultats, per tal de construir la universitat somniada. Una abraçada immensa a totes i a tots. Sense vosaltres no hi ha llibertat! L'ensenyament és a les nostres mans! Als Països Catalans decidim universitat pública!