dimarts, 30 de desembre del 2008

ràbia, però mai impotència


He tingut la sort de passar els darrers tres dies en un maset enmig de la comarca de la Plana Alta, al nord del País Valencià. Han estat jorns de calma, llar de foc, jocs de taula, molta fumèrria i poc xivarri amb tres companys meus amb qui militava a l'assemblea d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra fins fa tres anys. Lluny d'allà, però no prou com per tancar els ulls, a l'altra vora del mediterrani, un Estat genocida intensificava, no iniciava, repeteixo, intenisificava l'assetjament contra la població palestina que viu a la Franja de Gaza. Com podeu imaginar-vos parlo de l'Estat genocida d'Israel.

Centenars de morts, milers de ferits, comunicacions tallades, misèria, desnutrició, foscor, silenci, plors i ràbia omplen els carrers de Gaza. Cal tenir clar, però, que aquest no és un fet puntual d'un atac armamentístic que durarà com a molt fins uns dies abans de la presa de possessió d'Obama com a president dels Estats Units no fos cas que el teòric polític progressista hagués de començar amb mal peu el seu discurs ple de fal·làcies. El genocidi contra la població palestina és diari. El bloqueig i el control que Israel aplica a la població palestina de Gaza provoca morts, pobresa, altes taxes d'atur, impossibilitat d'accedir a una educació i a una sanitat mínimes, ja no dignes, cada dia i mentrestant el silenci s'apodera de tots els garants dels drets humans que tenim en el nostre entorn Occidental. Tshhhhht, no fos cas que molestéssim els bonics i estimats israelians. Quanta hipocresia,...siusplau!

Els darrers dies han incrementat la ràbia de molts i moltes. Entre ells, no hi ha dubte de la població palestina, però també d'aquells i aquelles que creiem en la solidaritat internacional com una forma de lluita. Cal aprofitar aquest creixent sentiment de ràbia per canalitzar-lo cap a formes de treballar que siguin productives, que donin fruits, que aturin la massacre i el genocidi, que garanteixin el dret a l'autodeterminació del poble palestí. Cal que sentim la ràbia, que la notem, però també cal que la racionalitzem per veure què cal fer, com buscar noves fórmules, per evitar caure en la impotència de la lluita contra un gegant genocida, Israel, que compta amb uns fidels seguidors, els Estats de l'anomenat món occidental.

i recordeu que com se'ns explica en aquest relat dels fets (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=78172), "el silenci del "món civilitzat" és més ensordidor que les explosions que cobreixen la ciutat com una manta de morts i terror".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon any, tros d'antisemita! Mira que atemptar contra l'esperit nadalenc amb denuncies sanguinaries... Ais! Et recomano que et miris aquesta noticia http://www.elmundo.es/elmundo/2008/12/30/internacional/1230654642.html
Algun benefici havia de tenir fer un recull de premsa cada dia no?
Salut i peles!