els extrems pugen

aquest és un article elaborat per l'assignatura redacció periodística:

Les eleccions municipals acostumen a ser una mica més entretingudes que la resta de comicis. I és que la facilitat amb la qual apareixen múltiples escenaris a analitzar, la sensació que tots els partits guanyen i, especialment, les sorpreses de noves formacions en algunes poblacions provoquen més discussions i converses d’allò normal.

Aquesta vegada la Plataforma X Catalunya (PXC) i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) han estat les grans guanyadores de la nit electoral. Oblidades en la majoria d’enquestes i anàlisi, aquestes dues formacions, antagòniques ideològicament, han augmentat els seus representants i han deixat un missatge clar als representants dels partits polítics tradicionals. Si Mas, Montilla, Piqué, Saura o Carod segueixen aquesta dinàmica, el futur pot ser més incert i interessant davant les possibiltats que les alternatives es vagin fent lloc. D’una banda, a la dreta, la xenòfoba PXC ha obert forat especialment en ciutats com Vic o El Vendrell on han aconseguit vots de la dreta catalana (CiU) i han demostrat un problema en l’enf

ocament de la situació de la immigració per part de les institucions. Aquest fet, doncs, és un clar exemple que cal reflexionar. Cal que el govern augmenti la despesa pública en sanitat i en educació si vol que el discurs xenòfob no acabi calant en bona part de catalans, especialment els penúltims a arribar al país i en aquells que són culturalment essencialistes radicals. I cal també que tots nosaltres treballem en el camp de la conscienciació ciutadana i fem front comú davant el racisme i la xenofòbia encobertes.

D’altra banda, la segona sorpresa va venir per part de l’esquerra independentista, les CUP. Aquestes candidatures municipalistes representen, després de molt de temps, el primer procés seriós d’unió entre les diferents formes i persones que defensen la independència dels Països Catalans des de l’extrema esquerra i des dels m

oviments socials. I el seu resultat ha sorprès a tothom amb quasi 20000 vots i una vintena de regidors en ciutats com Vilafranca i Sant Celoni, on són tercera força política, o a Berga, Manresa, Vic i Mataró. El conseqüent sotrac se l’han endut Iniciativa i Esquerra que han perdut vots i regidors en la majoria de poblacions on les CUP es presentaven. El missatge en aquest cas també sembla evident. Les postures moderades i centristes dels dos partits dins molts equips municipals i, especialment a la Generalitat, ha provocat una confiança ciutadana en aquest nou projecte que, de moment, ha sabut donar una imatge d’apropament i de vinculació amb les problemàtiques socials que ha convençut a una part important de l’electorat.

Davant d’aquestes novetats, els pronòstics són difícils de fer. Tanmateix, tot sembla apuntar que si el Govern de la Generalitat manté la mateixa línia i els partits tradicionals no fan un gir en les seves polítiques, en el cas de l’esquerra tornar als orígens, i en la dreta derivar cap a postures xenòfobes, les alternatives poden anar fent-se un lloc a curt o mitjà termini.

I avui, després d'aquesta instantània d'un dels carrers més bonics de Viladamat, vull recordar la feina que hem fet i ens queda per fer amb la gent de la CUP d'aquest poble. Som l'alternativa a en Bardera, hem consolidar le projecte i hi ha més gent que confia en nosaltres. Ara només cal treball, força, ganes i motivació i d'aquí quatre anys donarem la sorpresa: primera alcaldia per la CUP!!!