dimecres, 16 de maig de 2007

la rutina del dia a dia


Enmig d'una setmana de les més normals: cinc dies de classes, pràctiques, reunions, birretes, amunt, avall, imprevistos, gestions, males estones, bloquejos mentals, unes quantes reflexions i trobades amb antics companys he arribat a port.


I és que si et pares a pensar, un s'aixeca, surt al carrer i veu estrés, males cares, agobiuts,...i en lloc de parar la màquina, la gent et respon que l'agost és aquí a la cantonada i que mil euros són mil euros. Ja n'hi ha prou. I no ho dic per la Plataforma espanyolista, sinó que la conclusió on hauríem d'anar a parar és : calma, serenitat, reflexió i aprofundiment en allò que ens agrada. Sóc conscient que moltes de les coses que fem són obligacions, però la recepta és: fer el màxim d'agradable allò que ens toca fer per nassos i aprofundir en totes aquelles coses que realment gaudim.

Doncs això, que em venia de gust escriure alguna coseta i com que no em venia de gust escriure sobre res d'actulitat, cultura, esports,....he pensat en explicar que trobava molt necessari que la gent fés allò que li vingués de gust. I ja us dic que amb aquesta filosofia un ha pres decisions importants en la seva vida, ha decidit amb què, com, on, quan i sobretot amb qui tenia ganes de passar l'estona i ha fet un pas endavant amb tot plegat. No vull anar de descobridor de la sopa d'all, simplement parlo sol amb veu alta.

Ah, per cert i abans d'cabar, una abraçda per tots aquells que llegiu aquest post tan feixuc, a tots i totes els que comprtiu moments amb mi i els que teniu ganes de canviar el que ens envolta al meu costat. Per suposat, una abraçada també a qui li agrada rentar-se la cara amb sabons especials.

I pel que fa al record setmanal, avui el dedico a un mestre dels mestres que ha aterrat a terres catalanes després de molt de temps meditant i voleiant per les europes. Gràcies per totes les estones que has dedicat tots els altres. Vgi bé a Montserrat, al Tibet o a Finisterre, saps que et tenim entre nosltres, eh que si?

PD: Sóc un hippie renegat, ho reconec,...hahhahhahaha





7 comentaris:

RAINBOW ha dit...

Hola sindicalista!!
Quanta raó que tens. És una xorrada de reflexió, molt molt fàcil, però quan s'està agoviat no s'arriba ni a la cosa més fàcil.

merci per pensar en veu alta i deixar-ho per escrit pq, almenys a mi, m'ha servit.
Que hi ha més coses a la vida que actualitat homeee! Tota la raó, sí senyor!

Bel ha dit...

Doncs no reneguiiiiiiiiiis!! :P

ei, ei, ei! Dilluns tornem a fer una birreta tots plegats eh?? Que ens queden pocs mesos abans que ens separem :P I ens has de dir coses tendres ocm l'altre dia pq ens emocionem i plorem una mica Haha

Cuida't, maco, i MOLTA LLUM!

ernest estany ha dit...

I tant Bel,....dilluns anem a fer unes birres tots els del SEPC i fem teràpies antiestrés i en pro de la militància,....que sempre són bones i necessàries!!!

hehehehe

no renego

Abelló ha dit...

Ei Lluc!

Molt profund l'article, però tens molt raó. Tot i que tu i jo tenim visions del món forç diferents, estic d'acord en que la gent cada vegada és més infeliç per culpa de la pressió de la societat. La prova és que psicòlegs i psiquitres cada dia tenen més feina.

Tots necessitem desconnectar i tenir els nostres moments "místics". Malhauradament però, la gent cada vegada saps menys com trobar-los.

TeresaLT ha dit...

Ho pense i no se m’acut millor consell: fer sempre el que et vinga de gust, estar rodejat d’aquelles persones amb les que et sents bé, i amb les obligacions tractar de fer-les sempre amb la millor intenció.

nuri ha dit...

Absolutament d'acord!

I pel meu gust, molt millor parlar de la manera d'anar per la vida que no pas de l'actualitat, que en el fons és la més efímera de totes les coses!

Signat: la psicòloga ( amb cada vegada més feina ) que es renta la cara amb un sabó especial.

Jusephus ha dit...

Gran manifest que suposo que es pot aplicar a molts dels que de moment hem dut una vida poc pragmàtica, allunyada del monstruós homo economicus de la selva capitalista.

Què llibres d'autoajudes ni romanços. A partir d'una edat hauria de ser obligatori llegir una pàgina del Petit Príncep cada dia.