D'aquí poc ens tornarem a trobar enmig d'una jornada electoral. Ens aixequerem i mentre anem a votar, veurem la gent gran sortint de casa seu i de l'anomenada casa del senyor i anant ràpid cap a les urnes. Potser sense saber-ho, toparem amb alguns joves que tot just tornen d'alguna festa participativa en un prat i de ben segur, xocarem amb la mainada i la seva família que van a passar una estona entretinguda a les zones de jocs de la ciutat.
Entre tota aquesta imatge, quasi bucòlica, quan arribi la vesprada veurem sortir per la TV els polítics, aquells que es dediquen a la política de forma tan professional que arriben a no saber viure sense ella. Aquells que segurament no han anat de festa i no han passejat amb la canalla ni han anat a la platja amb ella. Aquells que viuen en el seu món, el cinquè món, i abandonen tota mena de relació amb la realitat, amb la societat, amb els qui volen i protesten per un món més just. Segurament, i reconeixent que hi ha excepcions, la causa és que aquests polítics es veuen influïts per: un suport d'una estructura tancada i burocràtica com el partit, l'arribada a qualsevol lloc on t'esperen els militants que t'aplaudeixen passi el que passi,...
L'altre dia em comentaven que més d'una persona que porta massa anys en aquest món,.....i ho ha hagut de deixar, ha passat males estones i fins i tot, han intentat suicidar-se. Fins a quin punt hem arribat? Són necessàries aquestes situacions?
Tota aquesta reflexió densa sorgeix de la creença que necessitem més gent que participi en el dia a dia de la societat civil. Més ciutadans i ciutadanes que organitzin activitats, practiquin el lleure, participin en les activitats populars,....i que algunes d'aquestes dediquin una estona més a fer política municipal. La política municipal ha de ser un punt més de la vida d'una persona. Hem de transformar la política i evitar que es converteixi en un modus vivendi de qualsevol persona ja que llavors perd tot el seu sentit. Hem d'anar de baix cap a dalt i evitar pervertir allò que podria ser bonic.
Sóc un romàntic de la política renegat,...hehehehe
Ei i pel record. Avui, i ja que les eleccions són tan properes i em trobo a bcn,....vull fer memòria de tots els instants que he viscut al costat d'un kebab d'aquells per llepar-se'n els dits. En trobades romàntiques amb la noia dels sabons especials, amb els companys fent xafarderies masculines, amb la clase, amb el conjunt d'amics i amigues d'aquests últims anys, amb la meu mare, amb cinc cerveses a l'estòmac,...vaja,...moltes estones gracioses i boniques al costat d'un dels millors plats, el kebab!
Entre tota aquesta imatge, quasi bucòlica, quan arribi la vesprada veurem sortir per la TV els polítics, aquells que es dediquen a la política de forma tan professional que arriben a no saber viure sense ella. Aquells que segurament no han anat de festa i no han passejat amb la canalla ni han anat a la platja amb ella. Aquells que viuen en el seu món, el cinquè món, i abandonen tota mena de relació amb la realitat, amb la societat, amb els qui volen i protesten per un món més just. Segurament, i reconeixent que hi ha excepcions, la causa és que aquests polítics es veuen influïts per: un suport d'una estructura tancada i burocràtica com el partit, l'arribada a qualsevol lloc on t'esperen els militants que t'aplaudeixen passi el que passi,...
L'altre dia em comentaven que més d'una persona que porta massa anys en aquest món,.....i ho ha hagut de deixar, ha passat males estones i fins i tot, han intentat suicidar-se. Fins a quin punt hem arribat? Són necessàries aquestes situacions?
Tota aquesta reflexió densa sorgeix de la creença que necessitem més gent que participi en el dia a dia de la societat civil. Més ciutadans i ciutadanes que organitzin activitats, practiquin el lleure, participin en les activitats populars,....i que algunes d'aquestes dediquin una estona més a fer política municipal. La política municipal ha de ser un punt més de la vida d'una persona. Hem de transformar la política i evitar que es converteixi en un modus vivendi de qualsevol persona ja que llavors perd tot el seu sentit. Hem d'anar de baix cap a dalt i evitar pervertir allò que podria ser bonic.
Sóc un romàntic de la política renegat,...hehehehe
Ei i pel record. Avui, i ja que les eleccions són tan properes i em trobo a bcn,....vull fer memòria de tots els instants que he viscut al costat d'un kebab d'aquells per llepar-se'n els dits. En trobades romàntiques amb la noia dels sabons especials, amb els companys fent xafarderies masculines, amb la clase, amb el conjunt d'amics i amigues d'aquests últims anys, amb la meu mare, amb cinc cerveses a l'estòmac,...vaja,...moltes estones gracioses i boniques al costat d'un dels millors plats, el kebab!
5 comentaris:
Visca el kebab!!!!
Ei, crec que m'he perdut alguna cosa... 5è món? I el quart? T'agrairia que ho aclarissis per questionar-me una mudança...
doncs la veritat és que a vegades em surt la vena Losantina i m'invento termes,...en aquest cas i com a politòleg m'he pres la llicència d'inventar-me un món,....el dels polítics que viuen de forma egoïsta i apartada. Si tens els seus valors Negrín,....endavant amb la mudança,...però jo em quedo el teu habitatge de Sant Just, ok?
Weno, si no t'importa desallotjar dos semijubilats de 60 tacos i un maleït estudiant d'història de 22... Demà et dono les claus (previ suborn esclar, i la meitat en negre)
Publica un comentari a l'entrada