atemptats

Més enllà de la tradicional discussió sobre Euska Herria, ETA, la policia, el govern espanyol,...aquests dies han servit per constatar un fet que, des del meu punt de vista, mostra una vegada més la situació terriblement preocupant que estem vivint d'ofensiva mediàtica en tots els sentits. I és que el mateix dia que explotava un artefacte a Bilbao, el Bloc Nacionalista Valencià feia una roda de premsa exposant que la nit abans una bomba havia explotat a la seva seu nacional de la ciutat de València. Per suposat no es tractava d'ETA, ni tampoc de radicals catalans amb encenedors sinó que era un ataca més de l'espanyolisme d'extrema dreta. De fet, era el cinquantè, si el 50È, atac d'aquest estil que han rebut els catalanistes que viuen al País Valencià en els últims 365 dies i com va dir Déu: el silenci es va apoderar de tot plegat.

Els mitjans parlaven només de Bilbao, dels independentistes, d'en Laporta,...i ningú, a part d'una paupèrrima notícia a El Punt esmentava l'atemptat a la seu del Bloc. Quin escàndol. Quin cas hem de fer a uns polítics i a uns mitjans que només afronten la realitat que els convé? Per què El País no treu aquest conjunt d'atacs en portada???,.....per cert la cirereta del pastís la posava el PP valencià en dir que no condemava l'atemptat ja que no tenia constància del que havia passat,....., Garzón on ets???? a la panxa de l'Audiència que no hi neva ni plou......

Tot plegat un escàndol ja que demostra la perversió del sistema, dels seus arguments i la capcitat mediàtica i de poder per fer-nos sentir culpables en temes com la llengua, la cremada d'imatges,....quan ells són simplement ELS REIS del mambu!!!!

I mentrestant ells van fent i van creant discurs sense que ningú faça ni diga res,...n'hi ha per pujar-hi de peus

abatut

Cansat, empipat, empastifat, destrossat, enfonsat, complicat, entristit, malaestrugançat,....aquests dies un quan obre els ulls, sent la ràdio, percep l'ambient o nota el ritme que es porta des d'altres espais de la península, només li queda pensar: en quin lloc he anat a parar,....com pot ser que les coses, que la política espanyola, que els polítics d'arreu estiguin arribant a aquests punts,.... de perversió, demagògia, fantasmagòrics,....ja n'hi ha prou. Espero que arribi aquell despertador que faci que em desperti amb tot un reguitzell de noves sensacions de la felicitat. Rinnnnnnnnnnggggggggg ha arribat l'hora d'aixecar-nos del llit i rentar-nos les dents......despertem

del no res

Aquests últims dies s’està repetint una situació molt peculiar i pròpia del món dels mitjans de comunicació de masses actuals que consisteix en rescatar de l’oblit col·lectius, estats, agrupacions, etc. sense que en cap moment acabin d’explicar de forma exhaustiva els motius que els duen a fer aquest tipus d’actes. Ara, per exemple, existeix Birmània. Em refereixo que després de 40 anys de dictadura militar i múltiples agressions als drets personals i col·lectius dels habitants d’aquest estat asiàtic sense que aquí haguéssim sentit gaire més que alguna remor, resulta que Birmània s’ha convertit en el principal focus d’atenció internacional i tots els tertulians ja en són especialistes. De fet, això no seria del tot estrany, seguint la lògica de les de poca informació analítica del món que tenen les grans empreses comunicatives, si realment en aquest estat hi estigués havent una gran transformació política i/o social, però el cert és que les manifestacions de monjos budistes porten molts mesos existint i als Països Catalans, ni la visitada del Dalai Lama ens havia portat noves sobre aquestes. Vaja, aquesta premissa em porta a preguntar-me quin són realment els motius que porten a aquesta paradoxa informativa? Serà que simplement sóc un paranoic que veig aliances conspiratives on només hi ha aplicació al peu de la ratlla d’uns criteris professionals? O serà que després de la mort de dos soldats espanyols a Afganistan i el fracàs dels Estats Units a l’Iraq, ara no toca parlar d’aquest tipus de conflictes i s’han de rescatar estats oblidats on els governs occidentals han fet l’agost gràcies a la col·laboració amb els responsables de la dictadura? Per què ara tothom critica aquells genocides a qui s’ha donat suport a canvi de petroli?. Que consti que trobo molt legítimes, raonables i necessàries les demandes dels ciutadans birmans. Simplement cal ser conscients que res no surt del no res perquè si. Que no sigui que els interessos dels responsables de les agències de notícies internacionals hi tinguin alguna cosa a veure. Potser s’han fet budistes. Potser fan el que sempre han fet: negoci

una petita victòria i el ganivet de la "nocilla"

Quina setmana més trepidant. Des que el monarca espanyol va ser convidat pels empresaris i

l’equip de govern de la UdG a trepitjar la ciutat de Girona, la sensació que s’ha anat estenent és que, a mesura que passaven les concentracions, “l’excursió” amb autocar a Madrid i, finalment, la cremada popular de fotografies de dissabte, tots plegats havíem assolit una petita victòria. Un triomf que s’expressava, per exemple, en les cares i les consignes de les concentrades a Madrid quan en Met es retrobava amb nosaltres després de declarar en català a l’Audiència Nacional, quan superàvem “per golejada”, amb la seguretat de saber-nos legítims vencedors, les constants provocacions de les forces policials el dissabte 15 a Girona o el divendres 21 a Madrid, o finalment, quan es cremaven conjuntament fotografies dels reis, dissabte al vespre. De fet, no hi ha dubte que el que va començar com a una acció reivindicativa contra el rei espanyol ha servit per demostrar, de forma evident, l’estupidesa i la fragilitat de la majoria dels fonaments i arguments que s’utilitzen per defensar una institució com la monarquia o un Estat com l’espanyol. Per cert, la petita victòria ha estat revestida, com no podia ser d’altra manera, amb episodis tan esperpèntics, però suposo que lògics des del seu punt de vista, com ara requisar els ganivets sense serra per untar ”nocilla” o melmelada que ens vam endur a Madrid o les multes per concentrar-nos allà on la policia ens havia situat per qüestions de seguretat. Lògica pura.

assetjament

Després d'aquest cap de setmana de linxament mediàtic i "matança del porc" comunicativa per part de la gran majoria de mitjans espanyols, crec que és necessari ser concret, curt, entenedor, clar, concís, torrecollons, explícit, reivindicatiu, evident, reiteratiu, explicatiu, dur, i totes aquells adjectius que resumeixin el lema aparegut, encara que amagat per la majoria dels mitjans, durant l'època de la Guerra dels Segadors (1640) i que encara avui presenta una legitimat indiscutible.

SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM, QUE VINGUI A BARCELONA......

O LA VERSIÓ DE 2007

SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM, QUE VINGUI A GIRONA QUE LA IMATGE CREMAREM

Em sap greu haver de fer aquest tipus de blocs incendiaris (mai millor dit), però el que ha passat aquests dies demostra per enèssima vegada en quin tipus d'Estat vivim i que potser ens tocaria a tots plegats fer un plantejament i exigir amb la paraula els nostres anhels!

El Marroc, el país de les desoportunitats

Sí senyor! Les vacances s'esfumen tan ràpid com els retrats del rei a Girona i ja sóc de volta a terres gironines. De retornada amb tren des de Càdis cap a terres catalanes anava reflexionant amb Marroc. Què era aquell estat situat a tan sols vuit quilòmetres de la península i espoliada durant tant de temps per l'Estat Francès i l'Estat Espanyol (recordem Sebta i Melilla)??? Com funcionava? i, especialment quin collons de futur li esperava??? Tot plegat complicat.

I és que només vuit dies al nord del país i unes quantes converses amb ciutadans amb orígen marroquí o amazigh, alguns residents a Barcelona, altres a Tànger, Asilah o Fes et fan entrar una basarda dins al cos que t'omple la ment de pessimisme. Joves, com tants arreu del tercer món, enganxats a la cola, milers de treballadors aturats, consciència ecològica nul·la que sumada a la nostra imposició de la cultura del plàstic provoca una alteració gegantina del paisatge, l'especulació salvatge de les costes mediterrània i atlàntica o la Monarquia dictatorial desconeguda i silenciada per les potències del món no deparen bons auguris.

Ara bé, davant aquest esdevenir, cal destacar, en sentit contrari i de forma molt positiva, el caràcter de la població que recorda a les històries d'infància dels nostres pares i basades en la solidaritat entre veïns i veïnes per tal de fer front a totes les problemàtiques que es troben en el seu dia a dia. A mi, amb el record dels seus somriures, només em queda desitjar a la societat marroquina, que aporifiti aquests lligams i aquestes xarxes socials per tal d'aconseguir transformar el futur que se'ls ha marcat des de les grans instàncies de poder i, sobretot, que treballin per la igualtat (també de gènere), la democràica i el dret a decidir i a fer tot el que desitgin. De fet, que es descolonitzin de nosaltres i de tots aquells que volen aprofitar-se de la seva situació geogràfica!!!!!

Apa,....s'acaben les vacances, tornen les classes, torna l'activitat del bloc!!!

Una abraçada per totes i tots els companys de viatge

11 de setembre

Després de la meva estada com a periodista a un lloc tan emblemàtic com és la Universitat Catalana d'Estiu d'on he tret moltes impressions, algunes d'increïblament bones i d'altres menys extraodinàries, em disposo a acabar la meva feina com a becari-precari d'el Punt per eixir uns dies cap al Marroc i el sud d'Andalusia amb el grup d'escoltes que monitoritzo. Aquest fet fa que en una data tan assemnyalada com l'11 de setembre, un servidor es trobarà lluny de la seva terra i per tant, després de molts anys, haurà d'improvitzar alguna mena d'acte commemoratiu enmig de les platges de Càdis o dels mercats de Tànger. És per això que abans de marxar m'agradaria fer una reflexió sobre l'11 de setembre.

Primer de tot i abans de parlar sobre el de 2001, crec necessari que en el procés de memòria històrica,tal com deia l'historiador Joan F. Mira a Prada, cal recuperar tota la història més enllà dels fets que han succeït a tots els espanyols iguals en els últims anys. I és que sembla ser que des de Madrid només es vol parlar de memòria històrica de l'Estat Espanyol però no de la història de quan l'Estat Espanyol no existia com a tal ja que això, és clar, els faria perdre legitimitat per exisitir. Vaja, que m'agradaria escriure un moment 11 de setembre de 1714 i deixar-ho aquí per tal que cadascú i reflexioni.

La llàstima del nostre 11 de setembre és que la data coincideix amb dues dates claus per l'evolució del món actual cap el model capitalista salvatge i la societat control. Així és com el de 1973 serveix per demostrar que Estats Units no pensa permetre que la democràcia i la justícia s'imposin en lloc si no és de la seva manera i menys si no entra clarament dins un bloc dels que ells defineixen a nivell teòric. I el de 2001 és la clau de volta. Si qualsevol persona analitza cap on ha derivat la societat en els últims anys cal que busqui l'inici en l'11 de setembre de 2001. Només cal fer un llistat de transformacions.

- Pèrdua de la defensa dels drets humans per determinats col·lectius des de governs que fins aquell moment els havien defensat

- Recuperació del dret a conquesta i abolició pràctica de les Nacions Unides

- Increment del control per part dels governs de la seva societat a través de múltiples canals

- o i ja és l'última, i segons Le Monde Diplomatique, augment evident de l'ús d'armes farmacològiques per sobre de les destructives directament

Bé, en definitiva, només cal lluitar, posar ganes i ser ferms per tal que algun 11 de setembre, girem la truita.