dilluns, 24 de setembre de 2007

una petita victòria i el ganivet de la "nocilla"


Quina setmana més trepidant. Des que el monarca espanyol va ser convidat pels empresaris i
l’equip de govern de la UdG a trepitjar la ciutat de Girona, la sensació que s’ha anat estenent és que, a mesura que passaven les concentracions, “l’excursió” amb autocar a Madrid i, finalment, la cremada popular de fotografies de dissabte, tots plegats havíem assolit una petita victòria. Un triomf que s’expressava, per exemple, en les cares i les consignes de les concentrades a Madrid quan en Met es retrobava amb nosaltres després de declarar en català a l’Audiència Nacional, quan superàvem “per golejada”, amb la seguretat de saber-nos legítims vencedors, les constants provocacions de les forces policials el dissabte 15 a Girona o el divendres 21 a Madrid, o finalment, quan es cremaven conjuntament fotografies dels reis, dissabte al vespre. De fet, no hi ha dubte que el que va començar com a una acció reivindicativa contra el rei espanyol ha servit per demostrar, de forma evident, l’estupidesa i la fragilitat de la majoria dels fonaments i arguments que s’utilitzen per defensar una institució com la monarquia o un Estat com l’espanyol. Per cert, la petita victòria ha estat revestida, com no podia ser d’altra manera, amb episodis tan esperpèntics, però suposo que lògics des del seu punt de vista, com ara requisar els ganivets sense serra per untar ”nocilla” o melmelada que ens vam endur a Madrid o les multes per concentrar-nos allà on la policia ens havia situat per qüestions de seguretat. Lògica pura.