Per ells

reflexions de tardor

Matí de tardor al centre de Girona. Roda de premsa de presentació del manifest de suport nacional a la CUP-AE de cara a les eleccions del 25 de novembre amb moltes persones entre les signants de qui he après, llegit, escoltat o viscut paraules certes, punyents, que no deixen a ningú indiferents. Al meu costat, Natàlia Sanchez, figuerenca i persona de la llista, i el periodista i històric independentista resident a la Catalunya Nord, Aleix Renyé. Ell explica que el seu suport a la CUP-AE és per coherència política, social i personal però també perquè sap que l'opció de la CUP representa totes aquelles persones, moltes de les quals ja no hi són, que han perdut la vida, els amics, la família, els companys,... per poder aconseguir la llibertat i el socialisme als Països Catalans. Renyé recorda que, a més a més, aquesta pèrdua s'ha produït en molts casos quan aquests objectius han estat tractats de quimera i de "bogeria" per molts dels que avui es fan els herois.

Ho diu i mentre l'escolto, m'emociono. Poder-los representar. Poder portar la veu de tots ells i el seu exemple al Parlament és una responsabilitat, però és també i, sens dubte, un regal. La gent que encapçalem les llistes els estem agraïts, en som deutors de tants exemples i, el 25 de novembre, milers de persones ens oferiran el present de transportar també la seva veu al Parc de la Ciutadella. De camí cap a casa, sortint d'una coneguda llibreria gironina i quan encara em remouen les paraules de l'Aleix Renyé, topo amb la sortida d'un enterrament. Molts amics, amigues, coneguts, companyes, ploren. Tristos com el dia gris de tardor que vivim acomiaden una dona gironina que ens ha deixat massa aviat. Alguns se m'acosten, parlo amb ells, compartim expressions quotidianes en aquests indrets com ara que "la vida és injusta" o "que no hi ha dret". Es tractava d'una persona jove, viva, alegre, compromesa.

Altre cop, m'emociono. No ho puc evitar. Abaixo el cap i camino per acabar de fer els encàrrecs de matí. Penso i repenso i m'adono que si fem política és perquè volem que aquells que ens sentim de la mateixa classe, els que plorem mentre alcem el somriure per alçar la revolta puguem bastir algun dia un país lliure amb una economia al servei del poble. Per res més. No cal buscar-hi cap raó més. No som nous i no ens inventem res. Els que encapçalem les llistes som uns de tants dels que han deixat les seves hores, dies i salut en pro de creure en l'ajuda mútua, el compromís, l'horitzó de la victòria i la lluita contra els poderosos i els opressors. Per ells, de qui hem après,  per vosaltres, els que dia a dia ens feu com som, ens poseu en compromisos i viatgem junts per aconseguir-ho tot, per ells, pels qui vindran i recolliran el testimoniatge i ens criticaran mentre transformen per millorar allò que haurem cosit, té sentit aquesta empresa.