Una economia al servei de la majoria

Ser candidat et dóna oportunitats que mai serem capaços d'agrair suficientment. Ja he dit, més d'una vegada, que poder tenir estones amb tanta gent diversa amb qui comparteixes idees de transformació social com estic fent els últims dies és un regal previ d'aniversari. Ahir, per exemple, les persones que anem més endavant a les llistes vam fer una jornada de formació i debat a Manresa. Vam tractar i parlar de molts temes diferents, però un dels més interessants va ser quan ja queia el Sol: el de l'economia

És cert que no cal ser economista per saber que el que alguns anomenen crisi i d'altres en diguem sistema està fent aigües. Lluny de garantir el benestar de la majoria de la població, el capitalisme i les elits gestores que prenen les decisions a Barcelona, València, Palma o Madrid estan portant a la pobresa la gran majoria de la població. Més d'una quart part de la població de Catalunya ja viu al llindar de la pobresa, en els darrers 5 anys hi hagut 80000 desnonats als Països Catalans, l'atur està assolint rècords històrics i podríem anar fent fins que es fes de nit per aconseguir descriure un panorama real i diari que massa vegades és poc visualitzat a través dels grans canals de comunicació de masses.

Però més enllà de les estadístiques, el que vam fer ahir a la tarda és dotar-nos de les claus per comprendre perquè hem arribat fins aquí en aquest racó del món. Vam entendre que el deute il·legítim pel qual cada vegada paguem més interessos l'han generat els propis bancs als quals rescatem amb diners de tots perquè els seus comitès de direcció continuiïn enduent-se milions de beneficis. Vam entendre que l'especulació immobiliària i la destrucció del territori, allò que ja rebutjàvem fa anys des dels moviments socials, havia estat l'excusa perfecte per viure en una bombolla on alguns han fet diners mentre la resta rebíem les almoines per mantenir un benestar que no era d'acord amb la riquesa que es generava. Vam entendre que mentre alguns fan discursos que a Catalunya tenim un sistema impositiu com el nord d'Europa, la veritat és que els impostos més importants recauen sobre les classes populars a través del consum i de l'IRPF i no sobre les més adinerades. Vam entendre que mentre les retallades es venen com un procés indestriable del moment actual fins i tot en l'educació i la sanitat, el frau fiscal als Països Catalans és de milers de milions d'euros gràcies a, entre d'altres coses, una legislació que permet crear societats pantalla per evadir els beneficis. Vam entendre que rere els discursos sobiranistes, el govern de CiU vol vendre's l'aigua i els recursos propis del país a empreses privades que decidiran sobre béns bàsics. Vam entendre, doncs, que malgrat parlin de benestar, les opcions de govern actual aposten per unes propostes econòmiques que lluny de fer-nos sortir a la majoria de la crisi, estan deconstruint un model del benestar per acabar imposant aquell que les elits econòmiques sempre han desitjat: "el campi qui pugui!"

I davant d'això, la CUP-Alternativa d'Esquerres, conjuntament amb múltiples persones i col·lectius creu que és l'hora de canviar la tendència  180 graus en el nostre model econòmic. Hem de treballar des del Parlament, però també des de fora com ja fan cooperatives i entitats per una economia realment al servei del poble, que garanteixi la sanitat, l'educació, l'habitatge a totes aquelles persones que viuen en els Països Catalans. I per això parlem de banca pública, de banca ètica, d'impulsar el cooperativisme, plantejar-nos què i com a Europa o nacionalitzar alguns recursos estratègics com a país. Perquè mentre aquí s'especula financerament i el Govern ho accepta i no dona alternatives, a Islàndia, per exemple, estan redactant una constitució on prohibirà aquesta activitat i ja han jutjat als responsables de la crisi que, a casa nostra, encara ronden cofois de tants milions. S'ha acabat. És l'hora del poble, i per fer-la possible cal una economia al servei de la majoria del nostre país. Comencem amb el nostre dia a dia, afegim-nos a la vaga general del 14 de novembre, continuem pencant perquè el 25 de novembre sumem la CUP, una força rupturista, en el Parlament i anem, pas a pas, i poble a poble, fent que sigui el moment de la majoria. Perquè l'alternativa no només és necessària, sinó que és imprescindible!