El riu Ter, capital barrio de Salamanca

Aquest matí, coincidint amb el 353è aniverisari del Tractat dels Pirineus a partir del qual es van començar a esquarterar els territoris dels Països Catalans, el Govern de la Generalitat ha decidit malvendre durant 50 anys Aigües Ter-Llobregat. No sé si la intenció era fer un homenatge a la trista efemèride que es commemorarà dissabte a Perpinyà amb una manifestació, però la decisió d'avui del Govern presidit per Artur Mas és una de les decisions més terribles que s'han pres les darreres setmanes. 

Perquè sí senyores i senyors, Convergència i Unió acaba de privatitzar la gestió de l'aigua d'aquests dos rius. Entre ells, el riu més important de la nostra demarcació, el que neix a Ulldeter i mor prop dels arrossars de Pals. Segons afirmen, els motius són estrictament econòmics, encara que tothom sap que els 300 milions que arribaran no ens trauran d'una crisi de sistema que va molt més enllà de la conjuntura del moment.

Tanmateix, podem dir que no ens estranya. Ja fa temps que a can Vergència han decidit seguir dos patrons molt clars: d'una banda, privatitzen tot allò que faci olor a públic encara que sigui, com en aquest cas, un recurs natural i bàsic i encara que, com també en aquest cas, ho facin a través d'una empresa amb seu a les Espanyes amb directius especialistes en fer frau fiscal, tenir milions guardats als seus pisos del barri de Salamanca de Madrid i pagar les campanyes perquè els catalans no puguem decidir el nostre futur. Ja sabem que la cort del President té un concepte molt empresarial i liberal de la independència.

I sinó, mirem l'altre patró que han seguit sempre els governs de CiU com hem comprovat amb la MAT, Bracons, la línia de Llagostera o tants altres exemples: per ells, el territori és simplement un espai on poder desenvolupar els seus propis negocis. Com ara faran amb el Ter. Treure-hi rendiment per a uns pocs encara no sigui el més desitjable per la majoria. De fet, no dista tant, adaptat al segle XXI, d'allò que ja feien al segle XIX els grans terratinents quan gestionaven i s'enduien els beneficis de grans extensions de terres cultivades.

Aquest és el model d'Estat propi de CiU que posen a plebliscit el 25 de novembre. El de bastir estructures d'Estat mentre malvenen l'aigua dels nostres rius perquè, no sabem exactament qu,i en faci negoci encara que sigui a costa d'un recurs tant propi, bàsic i necessari com el riu Ter. I davant d'aquest model som molts els que plantegem que la independència va molt més enllà d'un acord amb Europa i deixar en mans privades la gestió de tots els nostres recuros. La independència ha d'implicar sobirania de debó, alimentària, econòmica i energètica. I sincerament no crec que la millor manera d'aconseguir-ho sigui cedir la gestió de l'aigua del riu Ter a una multinacional amb seu a Madrid com Acciona coneguda per als seus bons afers. En comptes d'independència, valdrà més que en comencin a dir: "Nova dependència"!

http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/