He cridat amb ells. 15000 gràcies!

Ho reconec. He tardat tres dies a escriure alguna cosa de fons sobre les eleccions de diumenge. Ho he fet, entre d'altres motius, perquè en un món de pressa, de l'immediat, de l'ara o mai, he cregut convenient pensar, reflexionar, pair, parlar, compartir i callar abans d'asseure'm davant de l'ordinador.

Com sabeu, durant 5 setmanes justes he estat el cap de llista de la CUP-AE a les comarques gironines. Ha estat una experiència única, inoblidable i apassionant. Ho he dit més d'una vegada, però aquestes 5 setmanes han estat com un any de vida normal. Fins i tot, alguns podrien dir que hem tingut les quatre estacions. He après, he viatjat, he conegut el territori i, amb ell, els anhels de la gent que hi viu, els d'una terra lliure, una societat justa, i una democràcia plena i radical. Perquè sí. Perquè si una cosa hem après aquests dies és que la radicalitat en la proposta, entesa com atacar les arrels dels problemes i donar la volta 180 graus a les polítiques existents fins el moment és l'única sortida a la solució de triple crisi social, nacional i democràtica que vivim als Països Catalans. De la mateixa manera que s'ha fet avançar la societat en la història. I així ho hem dit, ho hem fet i ho hem difós. Sense vergonya. Exposant de forma constructiva i activa (de la paraula a l'acció) com plantegem un futur digne per als catalans i les catalanes des de la CUP-AE.

Els resultats númerics de la jornada electoral parlen per si sols. Ha estat un èxit. Veníem d'un silenci i hem aconseguit allò que, com sempre, molts ens deien que era utòpic. Cap novetat, doncs! A les 4 demarcacions hem superat el 3 per cent en tant per cent de vot. Hem aconseguit tres diputats anant de baix a dalt en només 5 setmanes i ens hem quedat a prop d'aconseguir-ne algun més. 126.000 persones (més de la meitat de les que van votar Esquerra o ICV-EUiA l'any 2010 i moltes més de les que ho van fer per Ciutadans o Solidaritat ) han expressat el seu suport al projecte. Milers de persones s'hi han sumat aquests dies de campanya. Centenars d'actes han omplerts pobles, viles i ciutats. I milions de llàgrimes i somriures ens han emocionat en aquesta expressió de sinceritat i poesia política que ha estat, és i serà la CUP-AE. Recordeu el vídeo Som Unitat Popular, l'espot electoral o l'acte històric del 18 de novembre de 2012 al Barcelona Teatre Musical?. Ja us puc dir que amb aquests companys i companyes de viatge, això només ha fet que començar.

Els resultats qualitatius no deixen tampoc marge a la discussió. A les comarques gironines, on he viscut la campanya de forma molt intensa, no he parat de conèixer gent, d'escoltar batalletes alegres d'enganxades de cartells, actes exitosos i idees originals que trencaven esquemes fixats per l'establishment polític. He rebut trucades, missatges i paraules d'agraïment, d'ulls que veuen futur i recuperació de la dignitat de la lluita de fa tants anys. He comprovat com la simple presència de la CUP-AE, dels moviments socials i de l'esquerra independentista en aquests comicis movia formacions polítiques enquistades a l'inici del segle amb discursos i pràctiques que no alteren els fonaments d'un sistema corrupte. He vist com la nostra presència feia aparèixer de nou l'estratègia de markèting del "vot útil" per aquells que es diuen d'esquerres i que, com a tals, no haurien d'utilitzar un concepte ens allunya de la democràcia. He percebut, en definitiva, la il·lusió d'un projecte que ho vol tot: la independència, el socialisme, els Països Catalans.

Però fer d'aquestes 5 setmanes un relat net, pulcre i sense autocrítica no seria propi d'un moviment com el nostre. Hem fet moltes coses bé, però és cert que no hem aconseguit tots els objectius que ens proposàvem. A Girona, per exemple, malgrat aconseguir uns resultats molt bons amb prop de 15.000 vots, un 4,2% dels vots i ser 3a força política en 60 municipis (un 25% del total) no hem aconseguit l'objectiu numèric d'assolir el diputat. És cert. És així. I això va fer que diumenge estiguéssim contents, però no eufòrics. De raons i d'anàlisis per explicar el per què n'hi ha moltes. Segurament no vam ser capaços de preveure ni la importància que tindrien les poblacions de la costa on hem fet uns resultats millorables ni l'alta participació que hi va haver. Segurament ens haurien faltat un parell o tres de setmanes per consolidar grups de suport més enllà i aglutinar més gent amb el projecte de la unitat popular. Segurament hauríem d'haver sigut capaços de construir un discurs més comarcal que aprofundís en algunes de les problemàtiques més locals,etc.

Però si bé és cert que ara caldrà analitzar els resultats i veure com poder fer avançar el projecte a les nostres comarques per consolidar i millorar la nostra pràctica i acció política, sí que m'agradaria  compartir dues de les moltes lliçons que em deixen aquestes eleccions. D'una banda, la demostració, una vegada més, de la capacitat de militància, voluntariat, esforç i treball que han demostrat totes les persones que s'han implicat i que esperem que continuiïn implicades al voltant de la CUP-AE. Sóc del parer que aquesta capacitat només neix a partir de la sinceritat i les conviccions polítiques. D'altra banda, la demostració que la tasca que fa temps que estem desenvolupant en molts municipis té els seus fruits i és àmpliament valorada per la gent. Resultats com els de Celrà, Viladamat, Girona, Figueres, Bordils o Banyoles mostren que la feina ben feta, aplicar el programa i plantejar alternatives no només és necessari i imprescindible sinó que és aplaudit. Ens marquen una línia per seguir treballant.

Diumenge, dilluns i dimarts alguns m'heu vist més apagat. Cert. Compartíem la il·lusió de poder portar una veu alternativa, un soldadet gironí dins el cavall de troia de les classes populars al Parlament, i amb la punta dels dits se'ns va escapar a darrera hora. Per ben poc. Com aquell equip que fa un partit excel·lent i li empaten a l'últim segon, nosaltres ens vam quedar aturats. Però, com m'agradava dir en els mítings, nosaltres som els que pensem que el 26 i el 27 i el 28 de novembre són igual d'importants que el dia de les eleccions. Som, per exemple, els que avui hem somrigut aturant un desnonament a Salt, hem penjat pancartes contra la violència masclista, hem assistit a un acte sobre banca ètica, i estem acabant de programar el desembre cultural al Casal Independentista El Forn.

Perquè nosaltres som messells, tosuts, fermes i valentes. Hem crescut amb tramuntana i mai ens hem deixat tòrcer. Per això, ja tornem a ser enmig de la batalla i més contents que mai sabent que la Georgina, en Quim i en David ens faran de cara en aquell Parlament que alguns volen que continuiï essent de fireta. Allà, com a tot arreu, nosaltres hi anirem a fer política, a plantejar canvis i alternatives d'arrel perquè, com deia un dels nostres savis: "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Avui, tornant amb tren i quan encara acumulava certa tristesa per haver aconseguit el que ens proposàvem a mitges, m'he aturat. Llavors, com ens va aconsellar fa pocs dies una persona que ens estimem molt, he tancat els ulls, m'he transportat a l'any 1945, he vist els nostres herois sortint dels camps d'extermini i he cridat amb ells: "No passaran. No passaran. No passaran". Amics, i amigues,15.000 gràcies! Seguim. Seguirem! Fins a la victòria sempre.