Discurs a l'acte central de campanya 18 de novembre

El discurs que vaig pronunciar estava basat en aquest text


“Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa” ens deia el mossèn i activista Lluís Maria Xirinacs. I per això avui som aquí. Els i les que arrisquem la nostra vida per defensar allò pel qual lluitem avui som en aquest teatre. Perquè ho volem tot i a més creiem que és possible: la independència plena, els Països Catalans el socialisme, la radicalitat democràtica, la igualtat de drets i un territori que, des de fa massa anys, alguns només pensen en vendre. A les comarques gironines n’hem viscut molts episodis d'aquests. L’Empordà, com l’Horta, resta trinxat. La costa de la Selva, com la de Mallorca, externalitzada a l’oci alemany. La Garrotxa, com Osona, creuada per Bracons. L’agricultura del Pla de l’Estany i del Ripollès, com a Ponent, en perill d’extinció. La Cerdanya, sencera, venuda a l’esquí i les seves especulacions.

Companyes i companys, els gestors de l’autonomisme ens han dut fins aquí. Amb ells, hem tingut una democràcia fallida, un estat del benestar a mitges i ara mateix ja som en un autèntic cul de sac financer. Davant d'això, alguns ens proposen continuar a mitges, tebis, sense esma, amb una independència que, com diu Artur Mas, ha de servir perquè tot continuiï igual o, encara pitjor, per convertir-nos en una mena de Baviera lliure d'impostos. Un espai de capitalisme radical financer al sud-oest mediterrani liderat pel senyor de les americanes de color i de les receptes econòmiques que, cada dia, es mostren més fracassades.

I davant d'aquestes propostes o d'historiadors que volen ser els acompanyants muts del procés sense per poder sortir sempre a la foto, nosaltres proposem que la independència no serà tal sinó garantim quelcom més enllà d'un simple tractat administratiu on se'ns concedeixin noves capacitats legislatives. Alguna cosa més enllà d'un simple “atado bien atado”. I per això, no ens fa por i ens agrada dir que el nostre projecte independentista lluita per un futur del digne de país que acabi amb la destrucció del territori, amb la cultura del ciment i del totxo i inclogui també la sobirania alimentària, econòmica i energètica.

Per què som realment conscients dels processos, viatges i caramboles que fan les tomates, els enciams la llet, la llum o el gas fins arribar a les nostres llars? Som realment conscients de com i qui produeix allò que mengem i consumim? Som realment conscients que qualsevol dia alguns ens podran tallar l'aixeta per molt Estat propi que tinguem? Som realment conscients que sense un sector primari fort, sense una producció pròpia, cooperativa, lluny dels interessos de les grans multinacionals sense rostre, mai podrem dit que hem segat cadenes? Ho deia molt bé en Toti Juanola, pastor de Rocabruna i militant històric de l'independentisme garrotxí fa unes setmanes: “L’esquerra independentista, si és que vol esdevenir un moviment popular que encari la construcció nacional, no pot obviar que, sense la reactivació del sector primari, la gestió del territori i la sobirania alimentària el procés és simplement irrealitzable”.

És així com aconseguirem una independència total. Una independència que hi vagi, hi vagi i hi vagi. Des de la base, donant suport al sector primari, fomentant el cooperativisme entre els joves, però també en bona part de la societat, fent que la gestió dels recursos bàsics, la llum, l'aigua, les energies renovables sigui pública, fent que allò que és de tots, sigui i serveixi per a tots. I és que davant de la independència dels mercats, fem la proposta de la independència del poble, de nosaltres, de vosaltres, de les somniadores que recuperen l'herència d'uns Països Catalans que lluiten per la seva llibertat.

Finalment, deixeu-me que us parli d'un darrer tema. Avui fa 90 anys que moria l’escriptor francès Marcel Proust.. Escriptor homosexual que, com tanta gent encara avui en dia en aquest occident hipòcrita no pot viure la seva sexualitat amb normalitat. Com Proust, com la transsexual Sònia, assassinada per un grup de feixistes fa 21 anys a la glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona, com les milers de dones víctimes de la violència masclista dia rere a dia als Països Catalans.Per elles, pels que volen viure la seva identitat sexual amb tota llibertat, la CUP també ens presentem al Parlament amb un programa que aposta per la dona, la diversitat d'opció sexual i d'identitat de gènere al centre del projecte transformador. Per garantir unes polítiques públiques per l'avortament lliure i gratuït, per reconèixer socialment el treball domèstic, per empoderar les dones i per unes polítiques de lliure elecció d'identitat sexual i contra el sexisme, l'homofòbia i la transfòbia.

Per totes les víctimes d'aquesta xacra, per les oprimides, per la gran majoria del nostre país, per a nosaltres i per als que ja no hi són però tant n’hem après. Per en Cala, per en Guillem Agulló, per en Puig Antich, per la Maria Mercè Marçal, per en Tià Salellas, per les víctimes del franquisme ultratjades del cementiri de València i per tantes altres. Per ells hem fet aquest pas, per ells estem recorrent el país i les comarques repartint il•lusió, esperança i compromís. Perquè ara és l’hora del poble, de vosaltres i de nosaltres, del 99 per cent. I abans d'acabar, deixeu-me recuperar l'amic Xirinacs quan ens deia que: "Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”. Independència i socialisme. Visca la terra.