petites victòries

Dissabte va ser 11 de setembre. A Girona, els partits institucionals havien fracassat a l'hora de convocar una manifestació amb un lema poc ambiciós i la majoria de la gent havia secundat la pancarta que deixava ben clar que l'únic camí és i serà la independència. Alguns pensareu que quan parlo de victòries, em refereixo al fet que aquells que portem anys fent feina de carrer, per una vegada, hem aconseguit mostrar-nos com l'opció seriosa a la qual la gent s'ha volgut adherir.

La realitat, però, és que sense desmerèixer aquest fet important, avui vull fer referència a la victòria de veure'ns a nosaltres mateixos, els que fa anys que no deixem passar ni un sol fet per alçar-nos i clamar per un país lliure i per la justícia social, capaços de gestionar i organitzar ratllant la perfecció la Diada Nacional d'aquest 2010 a Girona. I és que, aquesta no era una Diada senzilla. Havia passat un curs polític mogut pel que fa a l'independentisme, a Girona, els partits i sindicats institucionals buscaven rentar la seva imatge abans de les eleccions convocant a la mateixa hora que la manifestació independentista històrica, i, com si no n'hi hagués prou, com a organitzadors de la Diada independentista, nosaltres ens havíem marcat uns objectius molt exigents a tall organizatiu.

Dissabte a la nit, mentre recollíem la Plaça Catalunya, sentíem i escoltàvem les opinions de la gent encara allà reunida. La valoració era bastant equànime: la Diada 2010 havia estat una gran jornada de l'independentisme gironí. Poques coses havien anat malament. I nosaltres, com a organitzadors, ens havíem demostrat, segurament sense fer-ho explícit, una cosa molt important: que érem i som capaços de gestionar grans esdeveniments, debats polítics, parlaments, manifestacions, dinars i concerts sense cremar-nos com a persones ni com a militants. Aquesta és una lliçó molt important per aquells que volem transformar el nostre entorn. Sens dubte, vam demostrar que treballar en equip i col·lectivament no només és possible, sinó que és molt més eficient i funcional que els personalismes i lideratges assumits per les organitzacions tradicionals. Alguns en dirien la força del poble, d'altres, una petita victòria de l'avui que ens guia en el camí del demà.

Diumenge estava fós, però desprenia alegria. Era un cos exhaust, però mantenia el somriure. Poques coses podia pensar, però tenia la sensació de ser un home nou. Diumenge era l'endemà d'una petita victòria.