dilluns, 27 de setembre de 2010

Una de napolitana siusplau,...




Ho reconec: m'he aixecat conveçut que avui escriuria sobre el tractament mediàtic de les eleccions a Veneçuela. De com, Hugo Chávez sembla que perdi sempre el suport popular tot i continuar guanyant eleccions rere eleccions. De com, aquells països que no segueixen les línies marcades pels grans estats capitalistes són etiquetats com antidemocràtics, voregen el feixisme, i el seu poble els odia molt més del que succeix en qualsevol altre país del món...

Tanmateix, a mig matí, quan començava a posar els dits sobre el teclat per iniciar l'aventura d'escriure, una notícia ha sobrevingut, m'ha sorprès i m'ha estaquirotejat mentre Sanjosex seguia sonant de fons. L'he llegida, sense pressa. M'he mirat la fotografia. Sense voler-ho (fa un dia bonic i la música acompanya) m'he anat indignant i he començat a pensar sobre quina ciutat és la que ens acull. Involuntàriament (quantes coincidències, no?), he girat el cap i he vist el preciós i connotat quadre d'Il quarto statto penjat a la paret i, automàticament, he pensat en Novecento. Ha sigut un petit instant que m'ha traslladat a la Itàlia repetidament retratada del segle passat. Ja m'imagino la notícia: Il capo de la securitate de girona...

Patètic. Ja m'imagino les altes instàncies municipals rient, fent la pilota i complint amb el deure d'assistir a l'enllaç del comandant en cap de l'exèrcit municipal amb una dona de qui la majoria ni tan sols es deu haver pres la molèstia d'aprendre's el nom. I el bisbe? I el metge? I el farmacèutic? no hi van fer cap? home,...això no pot ser,.... que fins i tots els vailets joves de l'exèrcit municipal li van fer aixecar les espases en el seu honor,...

Per cert? per què no van convidar la resta del poble, els plebeus, a rendir-los honors a fora de l'Ajuntament? No creieu que hagués quedat més autèntic, més potent i més bonic? Tots junts, gent de tots colors, ovacionant-los i pregant-los seguretat en aquest món perillós i plegat de mala gent enviada pel diable des de les calderes d'en Pere Botero.

Avui ens quedarà a tots molt clar que en Chávez ha fracassat, que la vaga general és un perill immens pel país, que el Barça és inmillorable, que ningú s'escolta els passos endavant que s'estan fent des de l'esquerra abertzale,... ara bé, hi haurà tan sols un grup de persones que es dediquin a investigar com s'ha finançat aquest espectacle més propi de principis de segle XX, que del moment actual? Hi haurà algú que procuri pensar en una Girona diferent, apartada dels tics caciquistes i que, aposti per ser capdavantera en impulsar un model de ciutat democràtic i socialment just?

Fins que no arribi aquest moment suposo que com a ciutadà d'aquesta ciutat em toca dir: l'enhorabona senyor Paluzié, estic molt conent i com ja sap, a les seves ordres,...