Si reculo en el temps i penso quins són els moments en els que tinc la sensació d'haver après més, em vénen ràpidament dues imatges al cap. Una primera, treballant en grup dins de projectes col·lectius. Les hores de reunions, de preparació d'activitats al cau, de manifestacions i de comunicats amb el sindicat i les assemblees d'estudiants, d'arreglar espais amb els companys i les companyes de pis i l'Assemblea de Joves de Girona, en són alguns exemples. Una segona, igualment important, quan a través de petites i grans sacsejades que m'ha portat la vida, he vist que plantejaments que tenia fins aquell moment ja no em servien més. Potser no estava errat, però necessitava noves visions i noves formes de fer per seguir el camí que creia voler construir. I per aconseguir això, una sacsejada, un terrabastall que em trenqués els esquemes, han estat sempre necessaris.
M'imagino que us estareu preguntant per què escric tot aquest paràgraf pseudofilosòfic de nivell tan baix, no?. El cert és que porto tot el matí pensant en un post sobre la necessitat de cridar a la vaga general i no sabia com enfocar-lo. Tenia la possibilitat de fer un text-pamflet (més que necessari, però que altres companys i companyes el fan millor) on explicar les característiques de la reforma laboral, el desmentallment del ja feble Estat del Benestar espanyol, com aquells que han creat la crisi (banquers i grans poders) no l'han ni tan sols notada mentre d'altres estem precaritzats sembla que de forma permanent o, com un govern anomenat d'esquerres practica polítiques que des de la teoria de la ciència política serien a la dreta de qualsevol eix. Havia pensat també en descriure casos particulars (imaginaris o no) perquè es visualitzés com la crisi i les retallades de drets socials i laborals enunciades pel govern espanyol afecten i afectaran la majoria dels que formem les classes populars d'aquest país.
Tanmateix, tot i aquest seguit d'idees, llavors m'he parat a pensar el per què jo he decidit fer vaga el proper 29 de setembre. I, enmig de tot aquest reguitzell d'arguments ideològics exposats en el paràgraf anterior, he reflexionat que, a part de fer vaga per denunciar la situació actual, i reivindicar un model de societat que no estigui basat en un sistema econòmic injust com el capitalisme, crec que la vaga s'ha de fer per sacsejar-nos. Alguns en dirien treure'ns la son de les orelles.
Crec que hi ha una àmplia majoria a la societat catalana que s'oposa frontalment a les polítiques actuals del govern espanyol. D'això, i sense tenir enquestes a la mà, no en tinc cap dubte. Potser el que cal és que ens sacsegem, que aprofitem la vaga i obrim els ulls. Perquè si realment volem construir una societat justa, sense desigualtats i netament democràtica, no guanyarem ni perderem el 29 de setembre. Si ho fem bé, la lluita de debó començarà a partir d'aquell dia. Llavors, un cop sacsejats, havent après certes lliçons, i amb el despertador arran d'orella, haurem de ser capaços de bastir les alternatives.
M'imagino que us estareu preguntant per què escric tot aquest paràgraf pseudofilosòfic de nivell tan baix, no?. El cert és que porto tot el matí pensant en un post sobre la necessitat de cridar a la vaga general i no sabia com enfocar-lo. Tenia la possibilitat de fer un text-pamflet (més que necessari, però que altres companys i companyes el fan millor) on explicar les característiques de la reforma laboral, el desmentallment del ja feble Estat del Benestar espanyol, com aquells que han creat la crisi (banquers i grans poders) no l'han ni tan sols notada mentre d'altres estem precaritzats sembla que de forma permanent o, com un govern anomenat d'esquerres practica polítiques que des de la teoria de la ciència política serien a la dreta de qualsevol eix. Havia pensat també en descriure casos particulars (imaginaris o no) perquè es visualitzés com la crisi i les retallades de drets socials i laborals enunciades pel govern espanyol afecten i afectaran la majoria dels que formem les classes populars d'aquest país.
Tanmateix, tot i aquest seguit d'idees, llavors m'he parat a pensar el per què jo he decidit fer vaga el proper 29 de setembre. I, enmig de tot aquest reguitzell d'arguments ideològics exposats en el paràgraf anterior, he reflexionat que, a part de fer vaga per denunciar la situació actual, i reivindicar un model de societat que no estigui basat en un sistema econòmic injust com el capitalisme, crec que la vaga s'ha de fer per sacsejar-nos. Alguns en dirien treure'ns la son de les orelles.
Crec que hi ha una àmplia majoria a la societat catalana que s'oposa frontalment a les polítiques actuals del govern espanyol. D'això, i sense tenir enquestes a la mà, no en tinc cap dubte. Potser el que cal és que ens sacsegem, que aprofitem la vaga i obrim els ulls. Perquè si realment volem construir una societat justa, sense desigualtats i netament democràtica, no guanyarem ni perderem el 29 de setembre. Si ho fem bé, la lluita de debó començarà a partir d'aquell dia. Llavors, un cop sacsejats, havent après certes lliçons, i amb el despertador arran d'orella, haurem de ser capaços de bastir les alternatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada