pels que no podem viure la tardor dels vespres imponents i els colors indescriptibles, sempre ens quedaran les paraules per recordar-nos-la...
És temps de lliurar el temps al roure
que les fulles galopin cap al nord.
És temps d'esbardellar els aglans
i segellar l'escorça.
La tardor es va enfilar al tronc
i em crida amb veu de corb.
És temps de trepitjar la molsa,
d'arrecerar les mans a les arrels,
d'enfonsar els dits als ulls de l'ombra,
d'enflairar el pa florit
i buidar les engrunes al calaix de les hores.
Tardor, Rosa Font
2 comentaris:
gràcies lluc.
va, que d'aquí molts pocs dies la gaudiràs de la millor a la ciutat que ens enamora a totes amb les festetes més millors! o no?
quina gràcia el gmail, i mira que estava a classe d'anglès llegint el Revolution eeeh...
llucs, fins ara ja!
una abraçadaaa!
Publica un comentari a l'entrada