dilluns, 5 d’octubre de 2009

No li fa falta padrina

Tarda de diumenge o millor dit, diumenge de tarda. Fosqueja, el vent no ha deixat de bufar en tot el cap de setmana i decidim que el carrer poc ens pot oferir. Pensem en què podem fer més enllà d'asseure'ns en una butaca de qualsevol pub escocès i se'ns acut aquella vella i bonica idea d'anar al cinema tots plegats. Com si tinguéssim 15 anys, uns quants han comprat patates i altres begudes que, a diferència de llavors, ni tan sols seran tastades. Ens reunim a la cafeteria de la filmoteca. Fa dies que sabem que l'estan fent de nou a les pantalles de la ciutat i ens adonem que avui és el darrer dia. Cap de nosaltres l'ha vista i no tenim cap dubte que d'oportunitats com aquella en tindrem poques així que un somriure 'basta' per decidir l'opció. No ens equivocaríem. Les campanes de l'església de Lothian Road ja toquen les vuit, poc a poc ens anem asseient a les butaques d'una sala antiga mentre ens ofereixen un extens ventall d'anuncis poc afortunats. Comença la pel·lícula i el món es transforma per tots quatre. Tres hores després sortim encisats pel que, sens dubte, és una autèntica obra d'art, una pel·lícula total, unes actuacions tremendes i una lliçó de la qual molts segur que n'han begut. Si cal jo faig de padrinaa la pel·lícula, quan vulgueu. Un autèntic plaer!


3 comentaris:

polar ha dit...

Casualitats d'aquestes...jo tampoc l'havia vista, deu fer cosa de dues setmanes que la vaig veure amb l'Alèxia un diumenge tranquil. Des de llavors si ens creuem pel passadís, uns copets a la part de baix de la galta i un petó de famiglia sota l'orella. Ai, la famiglia!

(la peli, brillant!)

marta ha dit...

buaaaaaaaaaaaaaaaaaa !!!!!
és brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaal, bé, brutaaal és poc !!!

ara només us queden la segona (fantàsticaaaa !!!!) i la tercera, i ja sereu uns padrinos de cap a peus !!!!!

Elna ha dit...

M'encanta el cine i no l'he vista. No tinc perdó.