divendres, 9 d’octubre de 2009

Salt!

A vegades caus en la inèrcia de fer allò que sempre has vist fer. O simplement, et deixes endur per aquella corrent que en els darrers temps t'ha dut riu avall. Ho fas perquè creus que pertoca, però fa temps que has deixat de donar-hi voltes. De sobte, però, t'adones que potser certes coses han perdut sentit. No perquè no et vingui de gust fer-les sinó perquè el que t'aporten és més aviat intranscendent o, fins i tot, trist. És llavors quan, com si fossis un gripau, et decideixes a fer un esforç i a saltar, encara que sigui riu amunt, cap un nou terreny. Mantens allò que no mor mai, les obagues que t'agradaden i les rutines que mai avorreixes. Saltes, et fas i et refàs, creixes i continues el camí. Sens dubte, ara ja ets una mica més savi.





(escoltar rock a vegades és també un petit salt)