En un escrit al seu bloc, Carles Ribera, critica obertament, m’imagino que amb bona fe, el cartell de la Diada que aquest any han elaborat la CUP i Maulets amb el suport de diversos casals i organitzacions independentistes de les comaques gironines. Pel conegut periodista, coneixedor sobrer del període de la Segona República i de la Guerra Civil a la ciutat de Girona, el cartell amb un milicià català d’aquella època és molt poc adequat perquè podria donar a entendre que la CUP dóna suport a tornar a prendre els fusells i els canons.
Des del meu punt de vista, el periodista barreja conceptes i idees en el seu article. Tal com diu el mateix cartell a la banda dreta, la imatge del milicià té l’objectiu de recordar a tots els republicans i republicanes que van lluitar per construir una socitetat realment democràtica i socialment justa les primeres dècades del segle XX a Girona i a la resta del país. Com bé sabrà Ribera, aquest any ha fet 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Girona i la voluntat de la CUP i de Maulets és recuperar i recollir l’esperit d’aquella gent per treballar en bona part dels objectius que ells tenien i que nosaltres mantenim. No puc entendre com un periodista coneixedor d’aquella època pugui criticar el fet de recordar i de reclamar com a referents tot aquell moviment que hi hagué ara fa més de 70 anys i que, malgrat alguns errors, van resistir al feixisme fins al final. És una imatge explícita, sens dubte, però així és també el record que es mereixen els milers d’exiliats, afusellats i lluitadors.
Per cert, un record que, tant les institucions municipals,comarcals i provincials com els mitjans de comunicació i altres actors polítics només van tenir present durant unes setmanes de març i abril. Els paràmetres de la CUP, per tant, senyor Ribera, no són els de debatre si s’han d’agafar les armes, sinó els de recuperar la memòria històrica del nostre país, aprendre’n i plantejar des dels municipis l’alternativa que ens ha de permetre aconseguir la nostra llibertat, la dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans.
Mentrestant, crec que per posar a criticar actituds que podrien amenaçar la tan noble democràcia i els tics feixistes, ens podríem tots girar cap a la campanya que Ciudadanos i el PP de Figueres estan promovent per tal que el cantautor Cesk Freixas no pugui tocar al festival Acústica acusant-lo de tenir unes idees radicals. O amb la manifestació de la Falange el proper dia 13, una manifestació que a diferència de les convocades per l’esquerra anticapitalista a Barcelona, ha rebut tots els permisos i beneplàcits del tripartit. No ens confonguem d’enemics ni de perills, senyor Carles Ribera. Aquest va ser un dels errors de la Segona República i de la Guerra Civil. Caldria no repetir-los.
Aprofito la resposta que he fet per enllaçar-vos els actes que els propers dies hi haurà a les comarques gironines.
Des del meu punt de vista, el periodista barreja conceptes i idees en el seu article. Tal com diu el mateix cartell a la banda dreta, la imatge del milicià té l’objectiu de recordar a tots els republicans i republicanes que van lluitar per construir una socitetat realment democràtica i socialment justa les primeres dècades del segle XX a Girona i a la resta del país. Com bé sabrà Ribera, aquest any ha fet 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Girona i la voluntat de la CUP i de Maulets és recuperar i recollir l’esperit d’aquella gent per treballar en bona part dels objectius que ells tenien i que nosaltres mantenim. No puc entendre com un periodista coneixedor d’aquella època pugui criticar el fet de recordar i de reclamar com a referents tot aquell moviment que hi hagué ara fa més de 70 anys i que, malgrat alguns errors, van resistir al feixisme fins al final. És una imatge explícita, sens dubte, però així és també el record que es mereixen els milers d’exiliats, afusellats i lluitadors.
Per cert, un record que, tant les institucions municipals,comarcals i provincials com els mitjans de comunicació i altres actors polítics només van tenir present durant unes setmanes de març i abril. Els paràmetres de la CUP, per tant, senyor Ribera, no són els de debatre si s’han d’agafar les armes, sinó els de recuperar la memòria històrica del nostre país, aprendre’n i plantejar des dels municipis l’alternativa que ens ha de permetre aconseguir la nostra llibertat, la dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans.
Mentrestant, crec que per posar a criticar actituds que podrien amenaçar la tan noble democràcia i els tics feixistes, ens podríem tots girar cap a la campanya que Ciudadanos i el PP de Figueres estan promovent per tal que el cantautor Cesk Freixas no pugui tocar al festival Acústica acusant-lo de tenir unes idees radicals. O amb la manifestació de la Falange el proper dia 13, una manifestació que a diferència de les convocades per l’esquerra anticapitalista a Barcelona, ha rebut tots els permisos i beneplàcits del tripartit. No ens confonguem d’enemics ni de perills, senyor Carles Ribera. Aquest va ser un dels errors de la Segona República i de la Guerra Civil. Caldria no repetir-los.
Aprofito la resposta que he fet per enllaçar-vos els actes que els propers dies hi haurà a les comarques gironines.
1 comentari:
Està clar que en Carles Ribera ha optat per la via de la manipulació i de la criminalització de la CUP i de l'esquerra independentista.
L'exercici de demagògia, provocació i grolleria que traspúa el seu article no és més que un intent de desacreditar i estigmatitzar a la CUP.
Com diu en Lluc el cartell representa una imatge d'un milicià republicà que planta cara al feixisme. I la CUP ha homenetjat aquells homes i dones lluitadors.
Fa uns mesos la CUP va participar en un homenatge als afusellats pel règim franquista al cementiri de Girona i ara continua l'homenatge amb la publicació d'aquesta imatge.
La CUP és una organització política que s'expressa per mitjà de vies explícitament polítiques. No entenc perquè el senyor Ribera es dedica a difamar i a atacar a la CUP.
Publica un comentari a l'entrada