país petit

Va arribar i l'esperava una bonica sorpresa fora el camp d'aviació. A la sala de ball es retrobava amb la gent que feia mesos que no veia mentre seguia a prop d'aquell cos que li donava pau, tranquil·litat i estima. Un dia assolellat s'aixecava i visitava la família que havia deixat en època de sega quan els camps prenien aquell groc càlid als volts de Sant Joan. Gaudia de l'era, de l'hereu, del cosí que fa fortuna a la capital i de la saviesa popular mentre s'alimentava amb plats típics de la zona. Va visitar les vores sorrenques del mar on s'estassava mentre la sinceritat prenia l'ambient Sense perdre ni un segon, va procurar reenganxar-se a les activitats del partit durant aquells dies a ciutat. La revolució no es podia abandonar, pensava. Un sopar especial precedia un cap de setmana mogut a poble perquè era festa major. Les multituds de les comarques havien muntat als carros i havien arribat de nit davant de "l'iclèsia" en cerca de la disbauixa i el bon ambient. La van encertar de ple. Mentre, ell, una mica descol·locat presenciava el bateig de l'hereu. Més tard pedria el nord. Convençut va decidir quedar-se a poble uns dies amb la calma i la serenor de la marinada. Li provaren aquells jorns de converses i redescoberta dels companys del poble. Va visitar les aigües profundes del mar mediterrani i es va refrescar.

El que vingué després fou la cirereta: l'aniversari d'un amic enmig de corrandes, begudes i fruita de la terra, una gresca a un petit paratge al mig de l'empordà, una excursió a les llunyanes muntanyes de l'Alta Garrotxa amb dinar vora les gorgues i excel·lent companyia, les converses amb la trinxeraire, les rutes als seus orígens amb el germà, la parella i l'hereu, una timba a l'ateneu de comiat amb posterior visita a un local de mala mort i un vespre infinit vora l'estany.

Paisatges magnífics, instantànies emocionants, el seu país petit.