dimecres, 21 de gener del 2009

crònica d'un viatge íntim

passejant pels estranys boscos de la creació he trobat un text que m'ha agradat del company Feliu Font. Em limito a reproduir-lo...

S'enlaira l'avió. Pateixo, ja ho saps. Uns minuts i sobrevolo els blancs i escarpats alps. Quina bellesa! Inevitablement penso en tu. Deixo el llibre antic farcit de política i de magnífiques i compartides utopies. Prefereixo tancar els ulls, petits però eixerits. T'imagino, a voltes nua, a voltes vestida. El teu somriure murri, feliç, encantador m'observa. No m'aturo, continuo. El cabell et cobreix el cos esbelt i trempador. El toco, m'hi encnato. No tinc pressa. Et ressegueixo. T'escolto embadalit, t'admiro. Les teves paraules m'absorveixen, aïllat de l'entorn. Ens imagino al Canigó, al bell Empordà, perduts en qualsevol indret de la nostra estimada i degradada terra. Ens observo mentre agafem les banderes i pintem els cartells del futur millor. Ens escolto mentre recitem la preciosa que fa estimar-nos la vida...
De sobte, aterro. Un vol plàcid, tranquil, fins i tot, de plaer. Que estrany! Amb la fòbia que tinc als ocells de foc, concloc. Continuo amb els meus dies germànics. Descobreixo indrets paradisíacs, m'enamoro dels carrers i la cultura de la ciutat. Camino sense parar. Bec. Visc enmig d'uns edifics amb una història que em pren. I tot ho faig amb tu. Et penso. Et vull. Et porto a dins perquè visquis tot el que estic experimentant. Ets allà, amb mi, i això m'agrada. Reflexiono. Uns dies lluny que em mantenen i em reafirmen a prop teu. Quin plaer! Quina alegria! Confirmo els meus sentiments i els meus desitjos. La ciutat esdevé encara més especial. L'amor omple el cos d'energia. Mentrestant t'estimo.

5 comentaris:

Tar ha dit...

bulingu o no bulngu aquesta és la qüestió!

poca sé què dic hehe

ptoooooooooooooooo

Anònim ha dit...

Caram...
És l'únic que puc dir em sembla,

Un plaer que tornis a ser per aquí, i ja ho saps, apunta't el 7 de març per disfrutar de la festuca a Celrà!

Petons Lluquet!

Maria

su ha dit...

senzillament, preciós! Ha de ser fantàstic veure el present, la vida amb aquesta bellesa literària, saber-ho explicar i que se'ns posi la pell de gallina.

És un plaer tenir-te per Girona, de nou. El Forn i els seus habituals t'enyoravem, ho saps :)

Una abraçada des de la trinxera *

Anònim ha dit...

he trigat a respondre...però l'he deixat a una habitació petita, enmig d'uns fulls blancs i negres on sols estudiar. Allà la trobaràs.

Marta ha dit...

és preciós !!!