Bona nit personal! Només un petit apunt. I és que avui s'ha constituït el govern de coalició entre els unionistes radicals i els republicans del Sinn Féin a Irlanda del Nord que ha de servir per resoldre el conflicte polític i armat que fa desenes d'anys que pateix la població nordirlandesa. És un pas de gegant cap a l'entesa, cap a la democràcia i cap als drets humans com el d'autodeterminació. I tot plegat gràcies a la voluntat política de tots els actors de la pel·lícula i, especialment, dels catòl·lics i tot sovint, el govern de Tony Blair. Aviam si aquesta bona nova serveix perquè el govern espanyol i el principal partit a l'oposició aprenguin algunes lliçons i entenguin que per resoldre conflictes com el del País Basc fan falta una sèrie de coses:
- Reconèixer que hi ha un conflicte
- Tenir voluntat per resoldre'l
- Saber cedir i respectar el dret dels pobles a decidir
No creieu? Potser els últims posts que he escrit s'assemblen una pèl. Prometo esmerar-m'hi més i parlar d'altres temàtiques properament, però, avui, no podia passar per alt aquesta notícia. I ja que avui pareix que tot plegat va d'enteses i d'acords, m'agradaria recordar tots aquells instants durant assemblees de cau, sepc, d'estudiants, de joves, de família,.... quan semblava que ja no hi havia res a fer, ha aparegut aquella voluntat, aquella força interior i aquell amor que ens fa persones i hem arribat a un consens que ens ha permès eixir tots i totes amb un somriure de galta a galta. Perquè la millor discussió és aquella que aprenem arguments, ens enfrontem i acabem sota una mateixa opció. Brindo per a totes aquelles que heu patit aquests magnífics moments!
Ep, abans d'acabar i en imitació del company andorrà, dirk negrín nowitzki, us recomano dues grans pel·lícules: En el nom del Pare i En el nom del Fill. Feu sessió contínua i us ho passareu d'allò més bé!
4 comentaris:
Bé per la voluntat de consens, normalment cadascú té una opinió forta i rebutja sentir qualsevol argument contrari. En aquest sentit, anar per un camí enmig de la muntanya i trobar-se amb un encreuament, davant del qual has de consensuar o quedar-te a dormir al ras, ajuda a crear voluntat i esperit de consens...
Rebutgeu imitacions, les pinicules de veritat les trobareu perseguint al General Kurtz (Marlon Brando)!
just aquests dies feia la mateixa reflexió de lo bo dels consensos, i lo difícil que a vegades semblen.
Però... amb un somriure i entenent que els somnis no els farem mai sols, i per tant seran de tots, crec que acabem construint alguna cosa més gran que els somnis de cadascú.
A vegades sòc una mica massa tossuda, i m'agrada que m'hi fagin reflexionar.
si senyora clara. Tota la raó de l'univers. Com alguns deien a Girona, els somnis es fan a mà i sense demanar permís, no creieu???
El problema que tenim(en)els espanyols és que no vam(n) tenir temps de cansar-nos(se) del nostre(seu) imperi... Al revés dels anglesos... Una de les claus per entendre per entendre el procés de pau a l'Úlster també és la voluntat (desesperada) de Londres de desfer-se de la troca nord-irlandesa.
Publica un comentari a l'entrada