dimarts, 8 de maig del 2007

Un nou pas




Bona nit personal! Només un petit apunt. I és que avui s'ha constituït el govern de coalició entre els unionistes radicals i els republicans del Sinn Féin a Irlanda del Nord que ha de servir per resoldre el conflicte polític i armat que fa desenes d'anys que pateix la població nordirlandesa. És un pas de gegant cap a l'entesa, cap a la democràcia i cap als drets humans com el d'autodeterminació. I tot plegat gràcies a la voluntat política de tots els actors de la pel·lícula i, especialment, dels catòl·lics i tot sovint, el govern de Tony Blair. Aviam si aquesta bona nova serveix perquè el govern espanyol i el principal partit a l'oposició aprenguin algunes lliçons i entenguin que per resoldre conflictes com el del País Basc fan falta una sèrie de coses:





- Reconèixer que hi ha un conflicte

- Tenir voluntat per resoldre'l

- Saber cedir i respectar el dret dels pobles a decidir




No creieu? Potser els últims posts que he escrit s'assemblen una pèl. Prometo esmerar-m'hi més i parlar d'altres temàtiques properament, però, avui, no podia passar per alt aquesta notícia. I ja que avui pareix que tot plegat va d'enteses i d'acords, m'agradaria recordar tots aquells instants durant assemblees de cau, sepc, d'estudiants, de joves, de família,.... quan semblava que ja no hi havia res a fer, ha aparegut aquella voluntat, aquella força interior i aquell amor que ens fa persones i hem arribat a un consens que ens ha permès eixir tots i totes amb un somriure de galta a galta. Perquè la millor discussió és aquella que aprenem arguments, ens enfrontem i acabem sota una mateixa opció. Brindo per a totes aquelles que heu patit aquests magnífics moments!


Ep, abans d'acabar i en imitació del company andorrà, dirk negrín nowitzki, us recomano dues grans pel·lícules: En el nom del Pare i En el nom del Fill. Feu sessió contínua i us ho passareu d'allò més bé!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé per la voluntat de consens, normalment cadascú té una opinió forta i rebutja sentir qualsevol argument contrari. En aquest sentit, anar per un camí enmig de la muntanya i trobar-se amb un encreuament, davant del qual has de consensuar o quedar-te a dormir al ras, ajuda a crear voluntat i esperit de consens...
Rebutgeu imitacions, les pinicules de veritat les trobareu perseguint al General Kurtz (Marlon Brando)!

Unknown ha dit...

just aquests dies feia la mateixa reflexió de lo bo dels consensos, i lo difícil que a vegades semblen.
Però... amb un somriure i entenent que els somnis no els farem mai sols, i per tant seran de tots, crec que acabem construint alguna cosa més gran que els somnis de cadascú.
A vegades sòc una mica massa tossuda, i m'agrada que m'hi fagin reflexionar.

Lluc Salellas i Vilar ha dit...

si senyora clara. Tota la raó de l'univers. Com alguns deien a Girona, els somnis es fan a mà i sense demanar permís, no creieu???

Jusephus ha dit...

El problema que tenim(en)els espanyols és que no vam(n) tenir temps de cansar-nos(se) del nostre(seu) imperi... Al revés dels anglesos... Una de les claus per entendre per entendre el procés de pau a l'Úlster també és la voluntat (desesperada) de Londres de desfer-se de la troca nord-irlandesa.