Fa dies que deixo anar aquestes paraules en moltes de les converses que tinc sobre les eleccions municipals del proper 22 de maig. "Tot el peix està venut" i a 20 dies dels comicis tothom ja ha ensenyat bastant quines seran les seves cartes. Tot i això, tots els que estem posats en aquest merder no hem deixat d'anar accelerant el nostre ritme de militància en els darrers dies. M'agradaria poder dir que ara que la tonyina, els rogers, els salmons, els raps i altres espècies ja tenen propietari i han abandonat la llotja ens podem quedar de braços plegats, però el cert és que tot just ara comença un esprint final que es preveu dur. La setmana passada així ho demostra: dues assemblees, una parada, dues manifestacions, un matí fent una pancarta gegant, hores d'obertura de la seu, un debat presenciat on el candidat s'estrena amb una nota de 8 cap amunt, converses amb amics sobre com perceben l'ambient i moltes ganes que l'alternativa necessària pugui arribar a tenir representació en aquesta ciutat dels quatre rius i les cares series.
Parlo del passat, però també podria fer esment a un futur proper que encarem amb il·lusió de saber que estem fent les coses bé, que tenim un discurs de base, d'arrel transformadora, independentista, anticapitalista i ecologista. Aprofito, doncs, aquests 20 minuts de descans de la feina remunerada que sostenta la meva vida en aquest món de notícies tristes i indignants per escriure que si no piulo més en aquest bloc és perquè a la cursa del peix li manca un darrer sprint en el qual participo destinant bona part del meu temps; de bracet d'uns companys i unes companyes que somriuen i es mostren conveçuts que canviar el món és més que possible. I amb aquesta empenta i aquestes idees tan justes, qui pot dir que no hi vol ser?
Parlo del passat, però també podria fer esment a un futur proper que encarem amb il·lusió de saber que estem fent les coses bé, que tenim un discurs de base, d'arrel transformadora, independentista, anticapitalista i ecologista. Aprofito, doncs, aquests 20 minuts de descans de la feina remunerada que sostenta la meva vida en aquest món de notícies tristes i indignants per escriure que si no piulo més en aquest bloc és perquè a la cursa del peix li manca un darrer sprint en el qual participo destinant bona part del meu temps; de bracet d'uns companys i unes companyes que somriuen i es mostren conveçuts que canviar el món és més que possible. I amb aquesta empenta i aquestes idees tan justes, qui pot dir que no hi vol ser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada