Ahir, tot fent una cervesa vora la mitjanit, unes quantes persones reflexionàvem sobre la dificultat de ser conscients de la importància del dia que milers de gironins i gironines havíem viscut. Tot plegat era un estrany cúmul de sensacions. Avui, amb la serenitat del dia després barrejada amb la ràbia continguda davant del tractament que els grans mitjans i actors polítics de la societat catalana han donat a les consultes del dia 25 d'abril, m'he vist amb ganes de posar-me a escriure.
Ahir els carrers de Girona van viure una jornada històrica. En la meva curta vida no havia vist mai res semblant. Centenars de voluntaris, milers de votants: joves, grans, adults, persones migrades i autòctons que em prou feines han creuat la Tordera caminaven en una única direcció: participar de la consulta sobre la independència de la nació catalana. Prop de 17.000 persones, quasi el 22% de la població i el més important de tot, un allau de somriures i subjectes polítics prenien el carrer per fer un acte de presa de consciència, de proclama política, de dir: Les vostres regles ja no basten, per això nosaltres hem decidit prendre la paraula!
Alguns asseguren que el percentatge de participació és baix. Jo els diria que tant ells com jo sabem que la participació a Girona lluny de ser un fracàs ha estat un èxit tenint en compte el context establert. I és que serien aquests que tant silencien i critiquen les consultes capaços d'organitzar un esdeveniment semblant? Tindrien ells els mecanismes per fer política sense la maquinària dels poders fàctics? Podrien afirmar amb certesa que el 99% dels que participen en les seves comteses electorals ho fan amb la mateixa fermesa i voluntat que els centenars de milers de catalans i catalanes ho van fer ahir, el 28F i el 13D? S'atrevirien a deixar decidir al poble a través de referèndums que qüestionen l'status quo?
Ahir, dia 25 d'abril, tal i com han fet tantes altres viles i ciutats anteriorment, Girona va fer un pas endavant. No importa el silenci, les crítiques, el fer veure que aquí no passa res tal com es feia amb les reclamacions dels treballadors al segle XIX, de les comunitats negres, d'altres pobles oprimits o d'aquells treballadors i estudiants anomenats 'utòpics' als 60. Si volen estar d'esquenes a una realitat que ha emergit, tard o d'hora s'hi trobaran i llavors, per sort, ja serà massa tard per ells. Aquell dia, el de la primera petita victòria, el dret a l'autodeterminació i la democràcia real, recordarem el brindis que ahir a la nit vam fer plegats a la Casa de Cultura i serem conscients del que va significar el 25 d'abril de 2010. Gràcies a tots i a totes per fer el somni una mica més proper!
Ahir els carrers de Girona van viure una jornada històrica. En la meva curta vida no havia vist mai res semblant. Centenars de voluntaris, milers de votants: joves, grans, adults, persones migrades i autòctons que em prou feines han creuat la Tordera caminaven en una única direcció: participar de la consulta sobre la independència de la nació catalana. Prop de 17.000 persones, quasi el 22% de la població i el més important de tot, un allau de somriures i subjectes polítics prenien el carrer per fer un acte de presa de consciència, de proclama política, de dir: Les vostres regles ja no basten, per això nosaltres hem decidit prendre la paraula!
Alguns asseguren que el percentatge de participació és baix. Jo els diria que tant ells com jo sabem que la participació a Girona lluny de ser un fracàs ha estat un èxit tenint en compte el context establert. I és que serien aquests que tant silencien i critiquen les consultes capaços d'organitzar un esdeveniment semblant? Tindrien ells els mecanismes per fer política sense la maquinària dels poders fàctics? Podrien afirmar amb certesa que el 99% dels que participen en les seves comteses electorals ho fan amb la mateixa fermesa i voluntat que els centenars de milers de catalans i catalanes ho van fer ahir, el 28F i el 13D? S'atrevirien a deixar decidir al poble a través de referèndums que qüestionen l'status quo?
Ahir, dia 25 d'abril, tal i com han fet tantes altres viles i ciutats anteriorment, Girona va fer un pas endavant. No importa el silenci, les crítiques, el fer veure que aquí no passa res tal com es feia amb les reclamacions dels treballadors al segle XIX, de les comunitats negres, d'altres pobles oprimits o d'aquells treballadors i estudiants anomenats 'utòpics' als 60. Si volen estar d'esquenes a una realitat que ha emergit, tard o d'hora s'hi trobaran i llavors, per sort, ja serà massa tard per ells. Aquell dia, el de la primera petita victòria, el dret a l'autodeterminació i la democràcia real, recordarem el brindis que ahir a la nit vam fer plegats a la Casa de Cultura i serem conscients del que va significar el 25 d'abril de 2010. Gràcies a tots i a totes per fer el somni una mica més proper!
1 comentari:
Clar que si!
Les petites grans històries sempre són titllades de poc rellevants pels seus rivals.
Polítics i premsa també han legitimat, pel silenci i pel boicot actiu, les consultes.
Salut i Revolta!
Publica un comentari a l'entrada