Girona, d'invisibles a visibles

Raons per anar a la llista de la CUP de Girona i donar-hi suport el 22 de maig

Llicenciat en Periodisme i en Ciències Polítiques. Aquesta és la meva formació oficial, la que en teoria el sistema, com una maquinària perfecte i lliure d’interferències, valora i fa que em col•loqui amb precisió en un engranatge dins la cadena laboral del nostre país. Aquest és el camí que ens marquen des que som petits, el tren en el qual hem de pujar i no descarrilar. Formem-nos a les escoles i universitats i com a molt deixem anar la ment essent part d’un gran equip esportiu i sortint a les nits a discoteques que fomenten el consum pel consum, el sexisme o la xenofòbia. Aquest és l’ideal de l’establishment, dels qui ens manen, de la Girona actual, allò que podríem anomenar la bondat oficial.

Tanmateix som molts i moltes els que a Girona no hem volgut seguir fil per randa aquest guió. Som molts aquells que la formació real i que ens ha permès assolir els nostres objectius personals no l’hem extreta només d’aquest modus operandi oficial. De fet, m’és impossible recordar totes les persones que he conegut en el món de lleure a la ciutat (creient en l’educació com a eina per a la transformació social), en el camp de la cultura (portant-la al carrer, creant-ne sense parar als espais ja existents, revitalitzant-ne els aspectes més tradicionals i populars de la mateixa), en l’àmbit socio-polític (alliberant espais i alliberant-nos com a persones, duent a terme propostes concretes per fer un món més just i lliure, nedant contra-corrent, patint la repressió de l’Estat espanyol), en els espais veïnals, (participatius i cercant sempre la complicitat i la unitat per avançar),... Una xifra incalculable de persones que formem part d’un món paral•lel, que tot i tenir molta menys visibilitat és amb molta probabilitat més real que l’ideal de la bondat oficial que he esmentat anteriorment.

Així doncs, dos móns. Dues idees. Dos projectes. Els de la bondat oficial i el de les entitats, la presència al carrer, el voluntariat, el somni d’una Girona i uns Països Catalans més lliures i justos envers la reproducció de les modes, dels clixés, l’acríticisme i l’ordre. És en aquesta disjuntiva, on cal emmarcar el meu pas decidit i ferm a participar de la política municipal a través de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La CUP, al meu parer, és la candidatura que porta més anys treballant des de la base, sense pretensions de fer carreres personals, amb els barris, les entitats i aquella que ha estat capaç de formular i (atenció) concretar un programa clar de transformació social que ajudi en la transició cap a la llibertat del nostre país i cap un nou model econòmic que no sigui el capitalisme vigent. En definitiva, un programa polític que permeti bastir una Girona activa, conscient, justa, cohesionada, amable, sostenible, democràtica, de barris, compromesa i solidària.

Com bé explica el seu lema, la CUP vol ser “la veu del carrer a l’Ajuntament”. Davant seu la paret del poder i dels partits que fa temps que massa vegades han renunciat als valors pels quals van ser creats (menys el PP que mou a tots al seu terreny). És per tot això que no només us anuncio (per si no ho sabíeu) que vaig a la llista de la CUP de Girona, sinó que, amb tota la confiança que us tinc, us demano que ens feu suport el proper 22 de maig i que feu possible que una nova Girona comenci a caminar.