Un malibú amb pinya, siusplau!

Amb l'arribada del 8 de novembre (per molts anys), Girona ha recuperat la normalitat que any rere any trenquen les Fires de Sant Narcís. Després de 10 dies d'atraccions, barraques, fires i actes populars (quasi cap d'ells organitzats per l'Ajuntament), la capital dels quatre rius torna a la fredor, a la parsimònia de ciutat petita sense gaire rebomboris.Tot i això, enguany, sembla que la ressaca de barraques durarà unes quantes setmanes. I no parlo dels adolescents que com cada any han provat el seu primer 'malibú amb pinya' o el seu segon 'vodka amb lima' i que, com si res (qui tingués setze anys), aquest matí s'han posat la motxilla a l'esquena i han fet camí cap a l'institut.

Quan parlo de ressaca, em refereixo, doncs, a dos col·lectius que conformen dues Girones ben diferenciades. D'una banda, els polítics municipals, equips directius de mitjans de comunicació i altres poders fàctics de la ciutat. Aquells, que rebutjant assumir cap mena de responsabilitat, culpen a les entitats de la ciutat que els seus fills i altres parents menors d'edat consumeixin alcohol durant la festa major de Girona. Es pot tenir una actitud més hipòcrita? Qui són ells per assenyalar la socitetat civil gironina al mateix temps no s'atreveixen a criticar els empresaris, el grup Boira i altres xiringuitos que tenim a la ciutat i que, indiscriminadement venen alcohol a menors i, a sobre, tenen criteris sexistes i racistes a l'hora de decidir qui entra als locals de nit.

Entenen que sense les entitats, les Fires de Sant Narcís serien la festa major més avorrida i menys festiva del país? Només cal que us imagineu 10 dies de festa sense un correfoc (Diables de l'Onyar), sense trobada gegantera (la Fal·lera), sense les Fires populars (Ateneu 24 de Juny, Màquia, Maulets i CUP),... i, com a conseqüència sense barraques. Ells, que segurament donen un got de vi als dinars festius a la seva mainada (fet que em sembla perfecte), ara pretenen culpar d'un problema general (consum d'alcohol entre menors) a la gent que més treballa perquè Girona no esdevingui encara més un cementiri asocial del segle XXI.



A l'altre costat, hi tenim les entitats i les persones que les conformen que sí que tenen una ressaca de debó i, precisament, no pas per haver begut alcohol. La ressaca de sentir-te vigilat permanentment pels cossos policials. La ressaca de veure com, sense saber exactament com, et trobes demanant DNI's i argumentant la teva actitud davant una persona de 22 anys que considera que l'insultes amb aquella petició. La ressaca de veure com els diaris i els representants municipals menystenen la feina de les associacions en no ser capaços de sortir a defensar-les ni tan sols amb la boca petita. La ressaca de veure com critiquen el teu voluntariat aquells que manen, cobren per fer-ho i són incapaços de fer propostes noves més enllà de retallar la despesa sense fer-ho amb el benefici. La ressaca de defensar un model de festa major (les barraques) que mai has defensat perquè no creus en un únic punt de festivitat, ni en arraconar els escenaris per no causar segons quines molèsties a segons quins veïns. Dit d'una altra manera, la ressaca de veure com les autoritats i els poders fàctics et (ens) volen expulsar de la nostra festa major.

No tinc clar si la solució és que les entitats es plantin i abandonin les barraques ja que la majoria d'elles viuen parcialment gràcies al finançament d'aquests dies. Ara bé, el que tinc clar és que la ressaca de desenes de persones que ens hi hem deixat la pell durant deu dies és massa dura com per no començar a treballar definitivament amb una contraproposta de model de Fires fet entre tots i totes, des de la base, que vagi guanyant terreny any rere any, que aposti per la descentralització, el treball de les entitats i el suport dels qui tenen el poder. No parlo d'utopies. Parlo de participació directa, associonanisme i ajuda mútua. Sincerament, crec que avui toca dir allò de: ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure.