diumenge, 28 de novembre de 2010

Eleccions (I)

Com les venjances, les valoracions polítiques s'han de fer amb calma i quan ja han passat una estona llarga des dels fets, en aquest cas, les eleccions parlamentàries de Catalunya. Tanmateix, és inevitable que ara mateix em faci desenes de preguntes i intenti donar, si més no, algunes respostes abans de retornar a la feina demà al matí.

1. L'independentisme a Catalunya no ha patit un retrocés a nivell social pels resultats que hi ha hagut avui. Així, tot i que és cert que el principal partit que defensa aquesta opció ha perdut molts vots i que la suma dels seus diputats i els de SI és inferior als 23 que va arribar a tenir Esquerra al 2003, cal considerar, d'una banda, que els independentistes no només voten partits que facin de la independència el pal de paller del seu discurs i, de l'altra, que si sumem Reagrupament als dos partits ja esmentats, el percentatge de vot a partits independentistes és bastant semblant al que va tenir Esquerra l'any 2006. Dit d'una altra manera, els centenars de milers de catalans que volien la independència el 10 de juliol, la segueixen volent avui i la continuaran firmant pel seu demà.

2. Hi ha un % important de catalans i catalanes que semblen no voler seguir el recorregut marcat per la política tradicional catalana. Més enllà de la victòria aplastant de la Catalunya de tota la vida (CiU), si sumem el vot a partits no-històrics (PXCat, Reagrupament, SI o Ciutadans) als nuls, blancs,... trobem que la suma d'opcions no tradicionals supera el 10% del còmput global. dels vots recollits avui. Sembla doncs, que hi ha un gran grup de catalans i catalanes que ha expressat una mena d'orfendat amb la política tradicional catalana. Busquen nous projectes, noves idees, noves maneres de fer.

3. La dreta és la gran guanyadora de la nit. Després de la incapacitat de l'esquerra de governar amb polítiques diferents, innovadores, efectives i que arribessin a la gent i als seus potencials votants, els indecisos han vist clar que si fins tot els d'esquerres que governen accepten que calen polítiques de dretes, val mes votar els originals, els de debó, a CiU i a PP. Aquesta nit, el neoliberalisme dormirà més tranquil a casa nostra.

Reflexions ràpides que em porten a conclusions igual de ràpides. Així, malgrat els resultats, l'independentisme segueix latent en una societat catalana on els seus mecanismes de representació formal semblen patir algunes esquerdes i on la dreta ha aconseguit imposar el seu discurs. Ens pertoca, doncs, analitzar en profunditat el que ha passat i, tot seguit, ser capaços de fer esdevenir el projecte de la unitat popular en l'eina que permeti canalitzar l'increment del suport a la independència en el context de descontentament amb aquells que manen. Esperem que siguem prou madurs per fer-ho.