Diàleg, pau i resolució política.

M'aixeco el diumenge amb la sorpresa agradable que, després de mesos i mesos de boicot persistent, un mitjà de comunicació espanyol publica una entrevista a Arnaldo Otegi, principal dirigent de l'esquerra abertzale que, recordem-ho, resta empresonat no per cap acció armada, sinó per intentar constituir una direcció d'un moviment polític. Qualifico l'entrevista com a agradable notícia perquè tots sabem que en el moment actual (treva d'ETA, eleccions municipals en poc més de mig any, constitució d'un moviment unitari que aglutina tot l'independentisme basc,...), l'opinió del que, amb quasi tota probabilitat, seria la cara visible de l'independentismes basc si se'l deixés estar al carrer pren més força que mai. Lluny queda, doncs, allò que el mateix diari que publica l'entrevista deia fa uns anys: Arnaldo Otegi no representa res, s'ha quedat sol, la direcció l'ha venut,... I me n'alegro perquè, personalment, Otegi sempre m'ha semblat un líder polític sòlid, potent, bon orador i intel·ligent.

Feta la introducció, crec que és evident que aquells que destinessin part de l'estona de les escopinyes, de pair l'arrós familiar, o del futbol de mitja tarda a llegir el que Otegi ens desvetllava hauran vist que l'esquerra abertzale ha fet una aposta clara pel diàleg i per la pau a Euskal Herria que no té marxa enrere. Alguns diran que per què hauríem de confiar en el moviment independentista basc si en altres ocasions han retornat a la lluita armada. I jo respondria que, d'una banda, les condicions objectives del moment (situació interna d'ETA, creació d'un moviment polític unit que vol liderar la lluita política, el context internacional, etc.) així m'ho fan pensar. De l'altra, respondria que el govern espanyol també ha fet marxa enrere en anteriors processos de negociació i, com han dit els mediadors internacionals, no ha dut a terme allò amb què s'havia compromès. I tanmateix, alguns hi volem continuar creient en alguns aspectes.

I és que estem davant d'un procés on caldrà posar-hi molta confiança, serenor i saber fer. I el que veig (especialment fins ahir) és que aquests fets només els està posant, de moment, l'esquerra abertzale. Així, em preocupa no veure cap símptoma de mínima voluntat del govern espanyol per iniciar un procés on el primer estadi és evident que és i ha de ser el diàleg. Amb els problemes econòmics i polítics que ja té l'executiu espanyol, aquest sembla no voler prioritzar el diàleg amb un actor polític (l'esquerra abertzale) amb qui hauria de voler assentar unes bases per la negociació política. És per això, que puc dir que el goven espanyol s'equivoca. I s'equivoca perquè sense diàleg, sense intercanvi d'arguments i punts d'acord amb una bona part de la població basca no es podrà arribar mai a la pau a Euskal Herria. Una pau que ha d'implicar, com bé diu Otegi i com és lògic, el final definitiu de qualsevol tipus d'acció armada per part d'ETA, però també, crec jo, el final de les detencions sense fonament, les tortures i els judicis polítics als quals encara avui es veuen sotmesos ciutadans civils bascos i basques. Si s'aconsegueix arribar a aquest clima de pau i diàleg, tinc la sensació que tardarem ben poc a veure arribar una resolució política que segurament no satisfarà ningú però que permetrà que l'arrel violenta del conflicte històric que fa temps que afecta la nació basca desaparegui per sempre. Llavors, sense violència, serà el moment per dir allò de: "que guanyi el millor".

Espero que l'entrevista publicada ahir a El País sigui un primer pas d'un sector que, fins ara, no havia fet cap moviment per acostar posicions amb l'independentismes basc i que s'havia mantingut en l'estratègia de la criminalització i de la negació del diàleg. Tanmateix, ja ho sentirem a dir.