dimecres, 13 d’octubre de 2010

200 directes


dedicat a les hores d'alegria i feina passades a l'Hospitalet de Llobregat,....

Visito les xarxes socials i veig que un dels companys de redacció de la Directa, i talent natural del món periodístic català dedica una entrada al seu bloc sobre els 200 números del setmanari La Directa. Els dos fa temps que formem part del projecte i m'entra un estrany impuls que em diu que jo també hauria de dedicar, encara que fossin poques, unes paraules a La Directa.

L'impuls suposo que ve de veure en La Directa un projecte fet amb amor, amb molt d'esforç amb moltes ganes, hores, diners i seny dels que vam decidir formar part d'un projecte periodístic que intenta trencar amb el món del periodisme establert, viciat i totalment impermeable a les demandes de part de catalans i catalanes. És curiós com no conec cap periodista sortit de la meva promoció que no sigui crític amb la feina i la manera de fer de les grans marques periodístiques. La Directa té moltíssims errors i us prometo que els continuarem reproduint un bon temps. Som precaris que no insconscients fins i tot amb això. Accepto, per tant, totes les crítiques que els pocs lectors d'aquest bloc em faríeu si converséssim sobre el tema.

Tanmateix, demano i, si em permeteu el luxe, exigeixo que entre tots i totes siguem capaços de reflexionar què significa un projecte que, com pocs, ha aconseguit aglutinar al seu voltant molts periodistes i projectes dels moviments socials. Com poques vegades, hem estat capaços de mantenir un setmanari que informa d'allò que altres silencien. Un periòdic que explica la realitat des d'un punt de vista massa vegades menystingut. Un projecte que creix, que critica i que transmet. Un cúmul d'articles que fan pensar. Un projecte, en definitiva, dels que fan falta, com aquells que no lluiten un dia, sinó els que donen la vida per la lluita.

És així, com quedant-nos infinitat de reptes (el marc de Països Catalans, la rigorositat en moltes peces, la projecció, les noves tecnologies,...), La Directa segueix oferint quelcom innovador i diferent a casa nostra. És per això que caldria que tots i totes ens hi subsrcibíssim i donéssim suport a La Directa. Sense contemplacions, i posant la Directa, avui és un dia especialment feliç en la vida d'un jove periodista que mai donarà per mort un ofici que lluny de la maquinària empresarial és capaç d'esdevenir quelcom trencador i transformador. Per molts anys Directa.