dimarts, 23 de febrer de 2010

divendres d'alça manela

Et despertes. A prop, hi tens la font que et cobreix de les inclemències d'aquella ciutat allunyada de casa teva. Passes per sota del raig d'aigua calenta i esmorzes una imitació del teu plat preferit. Passes el matí sol i a casa, fins que t'adones que fa un esplèndid dia assolellat, passeges i et trobes amb un company amb qui decideixes fer un àpat de senyor. Li deus. Musclos amb unes salses delicioses són amanits amb unes converses encara més apoteòsiques sobre les darreres setmanes i, en especial, la nit anterior. Una copa de vi i una cervesa us acompanyen. Us atreviu a fer un cafè poc treballat. Tornes a fer camí amb la calma de qui se sap puntual. Et retrobes amb tres companys i companyes més i enfileu el tren amb un somriure permanent. Durant el viatge fixes els ulls en el paisatge, sorprenentment sec, i en aquella mirada que tant t'agrada. Escoltes i participes aleatòriament a la conversa. No et preocupa res i et sents tranquil. Arribeu a l'Imperial, un pub autèntic de la capital demogràfica del país. Allà continueu la conversa en anglès, beveu cerveses de l'àrea i us llenceu a beure un shot de whisky. L'emoció és present a l'ambient. En Kevin fa riure. Entreu a la sala, us retrobeu amb coneguts i conegudes i us poseu a ballar. La música s'ho val. El concert és divertit, llàstima que el final no és l'esperat. No es pot tenir tot, penses. Llavors, sense deixar de somriure, sopeu, feu la copa i agafeu de nou el tren. Poc després, cansats, arribes a casa i t'adorms feliç.

1 comentari:

Sedinis ha dit...

casum aquests manelets que no us van deixar lluir a dalt l'escenari! amb lo preparadíssims que anàveu... jijiji!!
van triomfar molt o què entre la població local? ha de ser curiós anar a un concert d'un grup català pel mon.
apa xiket, fins la propera! ;)