25 anys sense Espriu

Hi ha figures que fan massa per la cultura d'un poble com perquè dies com els d'avui no els hi fem petits homenatges. Tu marxares, les teves paraules i la bellesa de les mateixes, es quedaren. Sent on sóc, i veient el meu futur des d'una petita i desgastada finestra d'un carrer gèlid, no podia escollir cap altre poema teu, Salvador.

Assaig de càntic en el temple (S.Espriu)

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

més informació