divendres, 8 de maig de 2009

de galls i jardins

"En Màgic Müller restarà el que li queda de vida al meu costat", va respondre'm la Melinda. De fet, aquesta espècie de crònica de viatge podia haver esdevingut la segona part dels personatges curiosos, tanmateix, i no perquè la Melinda no s'ho mereixi, prefereixo parlar de Peedles, la caseta i el jardí. I és que, tot just després de viatjar una hora amb autobús entremig de camps, poblets i, fins i tot, d'una caserna de la brigada escocesa de l'exèrcit britànic, el DJ, el barbamec, la lionesa, la xerrapeta i jo vam arribar al veïnat de Cardrona. Vam caminar per un frondós bosc, prop d'un riu fins arribar a la caseta on la madrastre de la lionesa va explicar-nos amb detall el territori que ens envoltava Amb una entranyable barreja de francès i anglès, la Melinda ens va oferir una classe magistral sobre plantes, animals, vents i, per suposat, sobre galls, gallines i ous. La Melinda, una escocesa d'uns 50 anys, es dedica, entre d'altres coses, als concursos de bellesa de galls i a fabricar de forma natural els ous més peculiars possibles: formes i colors són les seves especialitats. La seva caseta es manté enmig d'un bonic paratge plena d'horts, hivernacles i per suposat, gàbies on l'aviram provinent de les terres més llunyanes imaginables conviu de forma sana i agradable. La Melinda ha arribat a vendre mitja dotzena d'ous per 50 euros, fet del qual ella mateixa se'n riu criticant l'esnobisme que hi ha en aquest món.

Després del pertinent tè de mitja tarda i just quan el vent va arribar per no deixar-nos durant les vint-i-quatre hores següents, vam decidir anar a conèixer el pare de la lionesa, un jardiner d'uns preciosos paratges mig qilòmetre al nord d'on ens trobàvem. El camí, ple de basses, va servir per xerrar, per riure, per fer-nos fotos i per observar els particulars xais que omplen els camps i les valls escoceses. Un té la sensació que si a Catalunya hi ha més porcs que persones, a Escòcia hi ha, sens dubte, més xais que alcohol. Sense quasi ni adornar-nos-en vam arribar als magnífics jardins. Arbres centenaris, flors de tots els tipus, arbustos desconeguts, terra humida i fresca i caminets que et permeten imaginar-te tardes romàntiques amb qui més desitgis. Una passejada relaxant i cap a casa la Melinda altre cop. Havia arribat l'hora de fer la barbacoa. Amb una lleugera sensació d'estar-me convertint en un ianqui, ens vam posar a fer les brases, les hamburgueses, el pollastre i les broxetes amb les cerveses a les mans. La fred s'imposava així que un cop cuits, cap a dins falta gent. Ens vam atipar com mai fins aquell moment a Escòcia.

Vaig obrir la finestra, vaig mirar el cel estrellat. Ja en tenia prou. Me'n vaig anar a dormir content d'haver trencat amb la rutina de la ciutat. Propera estació: qui la sap?