inici de la història Crisi 2009, escrita per Feliu Font:.
Va seure a la mateixa cadira que en aquella ocasió feia 10 anys. La vida, però, havia canviat molt des de llavors. Segurament per això, en Martí havia decidit tornar a aquell indret on tot semblava haver començat. El local mantenia la màgia: les taules pintades amb un particular sentit artístic que ell mai havia acabat d’entendre però que li transmetia sensacions agradables i la música antiga amanint un ambient que ja en sí era prou somrient. La improvisació i l’autogestió eren els pilars d’aquell espai. I precisament això el feien un local diferent aquell maig de 2019, quan el castell de cartes que entre molts havien procurat construir semblava haver-se esfondrat per sempre. En Martí estava sol. Amb una barba densa, un acordió, un bloc de notes i un sarró on dur les paraules de l’aventura, el braçalet, quatre mudes, els diners que li quedaven i les fotografies dels darrers 10 anys, en Martí es va aixecar i va refrescar el seu anglès tot demanant un te i un petit entrepà d’humus. La Charlenne, una noia jove emigrada des del que anys ençà es coneixia com la República Txeca, li va portar el te i l’entrepà fins a la taula i va decidir captivar aquell home envoltat d’una encisadora aureola. Va seure a la cadira de fusta del costat d’en Martí i li va etzibar un:
- Sabies que ets un home realment interessant. Com et dius? Què hi fas aquí ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada