benvingut!

Divendres la calor em prenia tot just enfilar les escales de l'avió. Feia dies que pensava en aquell instant, en el del retorn momentani. Més tard, prenent la fresca, però, un missatge em feia somriure, m'alegrava encara més la tornada. Ell acabava de recuperar part de la seva llibertat. Un any després que fos enviat a les garjoles de l'Estat per les seves activitats polítiques i els seus anhels de construir una terra lliure i socialista, el jutge dictava llibertat provisional fins el dia del seu judici. No era el moment per agafar el cotxe i anar-lo a veure uns centenars de quilòmetres lluny d'aquí, tanmateix la idea va aparèixer dins els meus pensaments. Retrobar-nos com aquella nit pels carrers de Donostia on ens vam explicar les mil i una històries, les nostres vides i vam riure dels aspectes més banals d'aquest món. Convidar-te a una caminadeta per aquells prats on la neu volia frustrar un cap de setmana de joia, reivindicació i lluita. Escoltar-te com he estat llegint atentament les teves paraules des del primer dia. Veure't amb la samarreta que et vam enviar com a símbol de l'internacionalisme, ideal en el qual tots dos creiem i ens expressem.

Tot i les voluntats i els pensaments, però, la retrobada com tantes altres que tinc pendents haurà d'esperar. Sabedor que el dia que això passi serà un jorn memorable, però, restaré amb una il·lusió immensa fins llavors. Mentrestant, cal estar contents per aquesta petita, lleugera i, desgraciadament, poc significant victòria. Sense oblidar que el present ens obliga a continuar lluitant pels que resten tancats a dins, pels que estem a fora, pels que han marxat i pels que vindran fins que aconseguim vèncer a l'opressió.

Benvingut company. La notícia és, sens dubte, una petita empenta en la lluita!