Parafresant la molt comentada terra d'Ulisses, aquest principi de setmana m'han obligat a fer un viatge a l'hades, l'Audiència Nacional, hereva del Tribunal d'Orden Público franquista, de Madrid. Els primeres moments que em vaig plantejar el viatge eren amb la meva parella i ho veiem com la possibilitat de complir allò que havíem dit que faríem aquest estiu: un viatge per les espanyes amb una furgoneta,....però com bé us podeu imaginar,...res més lluny de la crua realitat. 10 hores de viatge de nit, fosc, amb avaries de furgonetes incloses ens van translladar fins al peatge (no us equivoqueu també existia la possibilitat d'anar per autovia de dos carrils gratuïta) on el sargento Casillas i els seus companys ens van sorprendre amb les seves peculiars habilitats. Ens escorten, com ja és habitual, fins a l'Audiència i allà patapam: ens tocar esperar-nos pel simple fet de voler declarar en català,....i de sobte ja sóc amb en Marlaska: cinc minuts i feina feta no fa estorb. Sortir. 10 hores més de viatge i el resultat: avui estic malalt i a sobre,....toca l'espera de saber si hi hauré de tonrar,....
per cert,....tot això per cremar una fotografia,....siomplement un estat de dret, del dret al revés.
3 comentaris:
No podran mai amb gent com tu, treballadora, preparada i compromesa.
La partida Lluc no l'estem perdent. Dia a dia rebem mastegots, sovint cometem errors, i ens manquen eines, estructures o millors aliats, però aprenem i malgrat no bufi el vent de cara: avancem!.
"Tot està per fer i tot és possible."
Lluc molts ànims!!
Adrià
Mestre, des del sud del país una forta abrçada i tota la solidaritat del món.
La seua "justícia" alimenta el nostre dessig de resistència.
salut.
Paco.
Ànims Lluc! Necessitem gent amb conviccions com tu.
Ítaca està cada vegada un xic més aprop.
Publica un comentari a l'entrada