Després de la meva estada com a periodista a un lloc tan emblemàtic com és la Universitat Catalana d'Estiu d'on he tret moltes impressions, algunes d'increïblament bones i d'altres menys extraodinàries, em disposo a acabar la meva feina com a becari-precari d'el Punt per eixir uns dies cap al Marroc i el sud d'Andalusia amb el grup d'escoltes que monitoritzo. Aquest fet fa que en una data tan assemnyalada com l'11 de setembre, un servidor es trobarà lluny de la seva terra i per tant, després de molts anys, haurà d'improvitzar alguna mena d'acte commemoratiu enmig de les platges de Càdis o dels mercats de Tànger. És per això que abans de marxar m'agradaria fer una reflexió sobre l'11 de setembre.
Primer de tot i abans de parlar sobre el de 2001, crec necessari que en el procés de memòria històrica,tal com deia l'historiador Joan F. Mira a Prada, cal recuperar tota la història més enllà dels fets que han succeït a tots els espanyols iguals en els últims anys. I és que sembla ser que des de Madrid només es vol parlar de memòria històrica de l'Estat Espanyol però no de la història de quan l'Estat Espanyol no existia com a tal ja que això, és clar, els faria perdre legitimitat per exisitir. Vaja, que m'agradaria escriure un moment 11 de setembre de 1714 i deixar-ho aquí per tal que cadascú i reflexioni.
La llàstima del nostre 11 de setembre és que la data coincideix amb dues dates claus per l'evolució del món actual cap el model capitalista salvatge i la societat control. Així és com el de 1973 serveix per demostrar que Estats Units no pensa permetre que la democràcia i la justícia s'imposin en lloc si no és de la seva manera i menys si no entra clarament dins un bloc dels que ells defineixen a nivell teòric. I el de 2001 és la clau de volta. Si qualsevol persona analitza cap on ha derivat la societat en els últims anys cal que busqui l'inici en l'11 de setembre de 2001. Només cal fer un llistat de transformacions.
- Pèrdua de la defensa dels drets humans per determinats col·lectius des de governs que fins aquell moment els havien defensat
- Recuperació del dret a conquesta i abolició pràctica de les Nacions Unides
- Increment del control per part dels governs de la seva societat a través de múltiples canals
- o i ja és l'última, i segons Le Monde Diplomatique, augment evident de l'ús d'armes farmacològiques per sobre de les destructives directament
Bé, en definitiva, només cal lluitar, posar ganes i ser ferms per tal que algun 11 de setembre, girem la truita.
1 comentari:
Ei Lluc ja he d'escobert el teu blog, sóc el Paco de Xàtiva, si t'interesa.
www.sócelqueveus.blogspot.com
salut i llàstima que no estigues l'11, Andalusia és molt guapa. Gaudeix
Publica un comentari a l'entrada