En ple viatge a Euskal Herria m'arriba la notícia que Lluís Maria Xirinachs s'ha tret la vida com una última acció en defensa de la seva terra i com a "contrapunt a la covardia dels nostres líders". Estranya coincidència la de redescobrir dos paisatges i formes d'entendre l'amor cap a la terra alhora, la basca i la d'en Xirinachs, que m'han provocat un cert efecte despertador en la meva consciència nacional enmig d'aquest període de tombones, tempestes de mitja tarda i xafogor impregnadora.
I és que després de visitar la verda terra d'Euskal Herria, un ja surt més convençut de tot plegat. Si més no, a mi aquest viatge m'ha provocat certa fermesa en la meva actitud i en els meus ideals ja que he tingut la sensació que els habitants d'aquell d'indret tenen molt clars els punts claus de la seva situació. Tenen clar el que són i el que volen ser, situació que de moment no tenim aquí i per la qual hem de continuar treballant totes juntes. I per assolir-ho, l'exemple d'en Xirinachs ens ha de servir. Segurament la seva forma de fer ens ha de guiar, si més no al principi, per aconseguir com bé indica el seu nom que, a través d'un constant xirimiri, els ciutadans dels Països Catalans prenguin la paraula, l'exerceixin i apostin per l'autodeterminació des de la base per la nostra nació. De fet, Xirinachs va continuar fins a la mateixa mort la lluita que va iniciar en l'única etapa per la qual ha rebut felicitacions dels polítics "covards", l'antifranquisme!! Sembla que tots els professionals de la política volen deixar de banda que ha estat un ferm defensor de la democràcia als Països Catalans fins a les últimes conseqüències i això se li ha d'agrair. Especialment les seves ganes de viure en una terra lliure. Com a petit homenatge des d'aquest post m'agradaria deixar algunes de les frases que va dir últimament, la seva nota póstuma i el poema que li van recitar ahir mateix al Fossar de les Moreres. In memoriam!!!
La nota
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anysen uns Països Catalansocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitudtots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,és una vergonya de la humanitat i de l’univers.Però una nació mai no serà lliuresi els seus fills no volen arriscarllur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-meaquest final absolut victoriósde la meva contesa,per contrapuntar la covardiadels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nacióesdevé sobirana absoluta en mi.Ells han perdut un esclau.ella és una mica més lliure,perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Frases a reflexionar
- ...És la força del poble sencer, que cabalment això vol dir democràcia... Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, els polítics més febles s'afanyaran a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
- És molt diferent un exèrcit ofensiu que un exèrcit defensiu...Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent!!!!
El poema
Presència de Xirinacs
"Quan em senti morir aniré a la muntanya de Sant Amanç, i allà em deixaré morir. Així ho feien a l'Índia: els vells, quan se senten morir, se'n van de casa, s'enfilen a una muntanya i allà es deixen morir. Lluís, deixaves anar les paraules amb lentitud, somrient plàcidament, com vivint-ho. Commoció i silenci. La teva mirada penetrant i aclarida. Vares copsar que eres comprès. .... Avui hem sentit la notícia per la ràdio: t'han trobat mort. A la muntanya. Com tu volies. Un dia hi anirem a posar una pedra trobada i hi gravarem el teu nom, per perpetuar la teva vida en el lloc de la teva mort: la Natura. Si et volem recordar hem de lluitar per la Independència. Lluitem! Lluitarem!
T.C
1 comentari:
Per tots aquells que es mantenen en llurs idees més enllà dels vents desfavorables d'una conjuntura político-mediàtica contrària.
Els d'ERC s'haurien pogut xirinakitzar amb el tema de l'Estatut, però van preferir ofegar-se i seguir a la deriva amb la resta de partits parlamentaris.
Publica un comentari a l'entrada