les estrelles

com que últimament no tinc gaire temps,....us vaig deixnt perles que he hagut de fer,...avui un article sobre coets i estrelles,....hehehehe. Espero la setmana que ve tornar a les meves dissertacions sobre la política i societat,....hehehehe,...apa aprofiteu la caloreta!!!!

Enmig del desenvolupament, per part de la NASA, dels projectes Apolo, entre 1960 i 1972, Stanley Kubrick ens oferia una sensacional pel·lícula, vista per més d’un, com una profecia: Odissea 2001 a l’Espai. Aquest film ens mostrava un futur amb vols comercials i rutinaris a l’espai. Ara, més de trenta anys després, l’Agència Espacial Europea ha anunciat, segons publicava ahir el diari El País, que ha dissenyat un avió que permet ascendir passatgers fins a uns 100 quilòmetres d’alçada, just el límit de l’atmosfera.

Tot fa pensar que la nova serà un pas més en l’evolució de la relació entre l’home i l’espai. Aquest octubre farà 50 anys que el satèl·lit rus Sputnik es convertia en la primera andròmina que els humans enviaven a l’espai. 12 anys més tard, Neil Armstrong deixava el primer rastre humà a la Lluna i, finalment, un nou avenç en la presència de l’home a l’espai s’assolia fa 6 anys, amb el viatge turístic del multimillonari Dennis Tito a l’Estació Espacial Internacional. Tot i que Tito no va ser la primera persona amb finalitats no científiques o militars que va anar a l’espai, si que va significar un punt i a part en el camp de l’astronomia. D’una banda, perquè representava l’obertura clara d’un sector econòmic com és el turístic en l’àmbit de l’astronomia i dels viatges espacials. I de l’altra, perquè, com explica el professor mexicà, Antonio Sánchez Ibarra, era l’evidència del final d’un dels camps de batalla més durs de la Guerra Freda: Rússia engegava la promoció turística, però la manca de recursos feia que Estats Units hagués d’assumir la pràctica. Es demostrava, doncs, que els governs d’arreu del món es coordinaven per tirar endavant la via civil i comercial dins l’aeronàutica.

Diversos anys després, ha estat l’Agència Europea, nascuda l’any 1975 i finançada a través dels ciutadans dels diferents estats que la conformen, un total de 17, qui ha fet un saltiró i ha dissenyat un objecte que permetrà portar diferents passatgers a l’hora a la zona on s’inicia l’espai exterior. Aquesta nova atracció inclourà la sensació de la ingravidesa durant tres minuts i podrà enlairar-se i aterrar en aeroports comercials. La història de bona part de la ciència es repeteix. La investigació finançada públicament descobreix, elabora, proposa i al cap d’un temps, el finançament públic es queda només en l’àmbit de la seguretat com han denunciat investigadors de la NASA davant la decisió de Bush d’abandonar el telescopi Hubble. La resta d’àmbits es liberalitzen com ja va passar amb l’avió. Així són les empreses privades qui s’encarregaran, i de fet ja ho estan fent, dels vols espacials, encara que sigui només anar i tornar al límit de l’atmosfera. Si, finalment, aquest mercat prospera, n’apareixeran de nous i les pedres del Mur de Berlín es veuran substituïdes per les de la Lluna. Per cert, potser tot plegat també servirà per descobrir que Mart és com en aquell conte de Saramago on un nen el descriu com un planeta on tothom és responsable dels altres, no hi ha guerres i ni tan sols entenen allò que significa.

Ei,....avui i ja que el tema és tan estrany entre nosaltres,...avui els records van per als somnis que hem tingut mentre tenim els ullets tancadets!!! bona nit