dimecres, 13 de juny de 2007

biografia recomenada

avui vaig d'intel·lectual i us deixo una crítica que he fet per l'assignatura de redacció periodística sobre la biografia d'Eric Hobsbawn,....cuideu-vos

Un comunista búlgar defensa la seva ideologia davant els tribunals de l’Alemanya nazi juntament amb la vida d’un matemàtic hongarès a qui ni tan sols la Guerra Freda va aconseguir aturar les seves anades i vingudes per arreu del planeta. L’enamorament durant la Segona Guerra Mundial entre un jove dibuixant i una directora d’una revista satírica o la possible aliança de Lord Halifax, líder conservador britànic, amb les tropes de Hitler. Així mateix, el descobriment que les doctrines dels Partits Comunistes a l’Europa en guerra eren molt poc seguides pels seus militants mentre molta gent externa al mate

ix partit sentia admiració per l’estratègia militar de Stalin. Fins i tot, l’aparició de parents d’aristòcrates i de Bismarck com a directors de revistes d’extrema esquerra sorprenen un lector que rep en un atac de sinceritat, l’opinió de revolucionaris assegurant ser conscients que no veuran mai l’arribada del socialisme als Estats Units. Per últim, la constatació de l’horror de l’holocaust amb la pèrdua de familiars propers i les causes de la superioritat russa en la victòria sobre els alemanys.

Tot aquest reguitzell anecdòtic sorgeix de la biografia d’un dels historiadors més importants del segle XX, Eric Hobsbawn. Un llibre que va aparèixer en la seva primera edici

ó l’any 2000 i que recull la vida d’aquest intel·lectual que ha viatjat mig món i ha viscut de ben a prop la gran majoria de conflictes que han definit el nostre present a escala internacional. La publicació en castellà a través de l’Editorial Crítica porta per nom: Años interesantes. Una vida del siglo XX. Quasi quatre-centes pàgines que recorren els capítols més importants de la història a través d’allò viscut per Hobsbawn: des de l’educació i la societat després de la 1a Guerra Mundial fins als atemptats a les torres bessones d’11 de setembre de 2001.

El text és una visió d’allò succeït en els últims decennis totalment necessària. Amb ell, l’autor vol aprofitar fets com haver estat intèrpret del Che, membre del Partit Comunista del

Regne Unit o catedràtic i expert en història econòmica contemporània per donar una visió personal dels fets més transcendentals des d’una perspectiva política d’esquerres. Hobsbawn aprofita la seva experiència, doncs, per criticar l’origen de la majoria de conflictes, la societat de classes, el despotisme de l’estalinisme o l’imperi dels Estats Units. L’historiador mostra exemples de la seva pell per il·lustrar de forma gràfica que ha estat el segle dels nostres pares i avis.

D’aquesta manera, Hobsbawn aconsegueix matar dos pardals d’un tret. Per un costat fa una autèntica lliçó magistral de la història recent i per l’altre, enfoca el seu text d

es d’una perspectiva independent i allunyada dels valors morals i polítics que imperen a l’actualitat, de tal manera que permeten a tots aquells que no creuen amb l’actual funcionament de les coses, obtenir informació rigorosa, acadèmica però també crítica. És un llibre històric i biogràfic imprescindible. Enmig d’aquest mar d’elogis, cal destacar un únic error: la manca de didàctica a l’hora d’exposar els fets. És cert que si vols aprofitar el llibre, t’has de concentrar per entendre-ho Ara bé, un cop ho aconsegueixes rebràs una gran dosi de fruïment.


Avui el record dirigit a tots els moments, instants,....que he tingut amb les dues mans agafant un llibre. La lectura sempre ha sigut una bona via d'imaginacions, escapatòries i creixement personal. Esperem que la modernitat no ho espatlli,....