les coses tenen un nom

Segons he llegit per la xarxa, aquesta setmana se sabran més cosetes sobre la lapidació que farà l'estimat Tribunal Constitucional espanyol sobre el maleït text de l'estatut català.....


Aviam si tenim bona estrugança i l'estatut retallat abans d'entrar al Parlament Català i una vegada al Congrés espanyol per fer contents als polítics que ni viuen ni treballen aquí, ens és tombat, destrossat, enterrat i considerat totalment i plena il·legal. Demano, amb un xisclet ben fort i clar, als senyors del Tribunal Constitucional que no tinguin pietat del nostre estatut. Que l'esquarterin, que com deia l'Albert Pla: que el penetrin, el desvirguin, l'humiliïn, el fostiguin, el violentin, l'ultratgin, el deshonrin, el rebolquin, el grapegin, l'escaldin, el maltractin, vaja, que el rebentin i en facin bossins.


Ja n'estic fart d'aquest conte. Tinc la sensació que els polítics pensen que la gent es mama el dit, o què? La gent, que li encanta llepar-se els dits quan es carda un bon rostit, n'està farta de l'estatut perquè veu que tot plegat és un joc d'interessos i de fal·làcies. Crec que el poble, que no ciutat (per què serà??), li agradaria que es diguessin les coses clares, amb els ets i uts i els its si fa falta i, per tant, el que espera és que se li digui: Creu vostè que els Països Catalans tenen dret a l'autodeterminació? si? no? tan se li'n carda?,....i el resultat marcarà el camí.


Siusplau, diem les coses pel seu nom. Un estatut que tarda tres anys i a sobre no canvia res de l'estatus quo (valguin la redundància), perquè ja em direu amb un any amb què hem avançat???,....ja el podem tirar a les escombraries, i si ens ho fa el Tribunal Constitucional per nosaltres, millor, menys esforç i més consciència. No diuen que la vida és com aprendre a anar en bici: a base d'òsties se n'aprèn??? doncs,....ja ho sabem,...


En la meva línia de post: crítica pseudoferotge i tòpica + felicitacions + record,....volia felicitar a l'equip de bàsquet de Girona per haver fotut aquest recital durant el cap de setmana i haver permès que els aficionats al bàsquet de la ciutat fruïssim d'aquesta manera. Ara, que ja he viscut un títol d'aquestes dimensions, només em queda demanar que el bàsquet torni a ser un esport no basat en el comerç,.....però em penso que aquest títol és molt difícil,....hehehehe



I, com deia aquell que inspira: amb el record, la revolta. Així, que ara dedicaré unes paraules al viatge de final de cicle a la uni la setmana santa de 2006. Va ser un dels moments més relaxats i sommiats de la meva curta història. Un grup de 9 companys i companyes lloguen una furgoneta i se'n van a Al-Andalus a visitar, dormir, descansar, farrejar, beure, veure i compartir el màxim d'instantànies. Nits a la furgo, a les platges verges i en plena Sierra Nevada es vanbarrejar amb les tapes, les sevillanes, els guàrdies civils i algun desperfecte al vehicle. Ep, els moments a dins de la frago simplement memorables i inesborrables, vaja com la pols del camí!!!