dimecres, 11 d’abril de 2007

bona tarda mainada


Bona tarda mainada!

Com podeu veure avui comença el meu primer post al meu primer blog (coi de vocabulari anglòfon) i volia anar directe al gra. Potser el més normal seria que digués què m'ha portat a fer un blog, però em fa una mica de mandra i he pensat que la gràcia és anar expressant opinions i interpretar la realitat, no?
Bé, doncs avui m'agradaria parlar d'un tema molt actual que no surt en cap diari d'actualitat: el tractament de les dinàmiques de pobresa que porta el capitalisme i el sistema on vivim. Si avui obrim el diari, des de l'ABC al Punt, passant pel Periódico, ens adonem que es tracten múltiples temes, tots ells interessants, però i les diferències socials, on surten?

I és que, si haguéssim obert el diari ahir, abans d'ahir, demà o d'aquí un mes, comprovaríem que paraules com sistema, capitalisme, pobresa, les causes dels accidents laborals,... s'eviten dels articles. Són paraules que no interessen. Són conceptes que molesten. La discussió que volen els grans imperis mediàtics està en si Díaz Mera és un mentider o si Sarkozy va per davant a les enquestes. El senyors PRISA, GODÓ o PLANETA viuen força millor si guanya un partit o un altre, si el Barça s'endú la champions o si en Boadella guanya un premi teatral. Ara bé, parlar del que dia a dia afecta realment a la gent (precarietat, accidents laborals, hipoteques) no significaria petites millores dins la supervida d'aquestes coorporacions si no que podria significar un empitjorament d'aquestes empreses de forma definitiva ja que ja no serien petites o grans millores sinó que el seu poder podria estar en perill.

Sé que dir que la llibertat d'expressió en els mitjans la controlen els grans imperis mediàtics dominats per empreses privades no és cap novetat, tanmateix és el que m'ha sortit i sobre el que volia reflexionar en el meu primer blog. La meva conclusió és que podrem parlar de llibertat d'expressió als mitjans quan els temes es tracti a partir de criteris periodístics i no a partir de criteris econòmics. Personalment crec que si els meus 79 companys de classe dirigissin mitjans de comunicació, les notícies serien diferents. No en tinc cap dubte!

Després d'aquesta ocellada que us he deixat anar, voldria avisar-vos que he decidit que vull caracteritzar els meus posts per recordar algun fet, persona,...que em produeixi bones sensacions, amor, vida,....

Per començar i ja que és la primera vegada que faig això,....voldria dedicar uns segons a la persona que em va fer ser mariner, a la meva mar particular, amb qui vaig compartir les meves primeres alenades d'aire gironí al costat del seu pit. Per ella, que m va fer creure en la perseverança, l'amor i la vida. Un petó mar meva. Continuo de mariner, ja ho saps de ben segur.

5 comentaris:

Marcos ha dit...

Molt bona apreciació Lluc. Segueixo amb atenció aquest bloc incendiari.

alpou.blogspot.com

un de roig ha dit...

Bones Lucciano, crec que està molt bé aquesta iniciativa, a veure amb que ens sorprens. Un dia m'hauràs d'explicar com t'ho fas per ser a tot arreu i no parar cap instant de fer coses..

Xalut!

Raül ha dit...

se'n diuen amfetamines...

Jusephus ha dit...

... o aspirines al vinagre. Diu n'Hortènsia Roca que fan miracles.

TeresaLT ha dit...

...també pot ser gràcies a la vitalitat i a la passió per fer les coses.

Salutacions Ernest Estany i recorda "Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir"