diumenge, 15 d’abril del 2007

les coses tenen un nom

Segons he llegit per la xarxa, aquesta setmana se sabran més cosetes sobre la lapidació que farà l'estimat Tribunal Constitucional espanyol sobre el maleït text de l'estatut català.....


Aviam si tenim bona estrugança i l'estatut retallat abans d'entrar al Parlament Català i una vegada al Congrés espanyol per fer contents als polítics que ni viuen ni treballen aquí, ens és tombat, destrossat, enterrat i considerat totalment i plena il·legal. Demano, amb un xisclet ben fort i clar, als senyors del Tribunal Constitucional que no tinguin pietat del nostre estatut. Que l'esquarterin, que com deia l'Albert Pla: que el penetrin, el desvirguin, l'humiliïn, el fostiguin, el violentin, l'ultratgin, el deshonrin, el rebolquin, el grapegin, l'escaldin, el maltractin, vaja, que el rebentin i en facin bossins.


Ja n'estic fart d'aquest conte. Tinc la sensació que els polítics pensen que la gent es mama el dit, o què? La gent, que li encanta llepar-se els dits quan es carda un bon rostit, n'està farta de l'estatut perquè veu que tot plegat és un joc d'interessos i de fal·làcies. Crec que el poble, que no ciutat (per què serà??), li agradaria que es diguessin les coses clares, amb els ets i uts i els its si fa falta i, per tant, el que espera és que se li digui: Creu vostè que els Països Catalans tenen dret a l'autodeterminació? si? no? tan se li'n carda?,....i el resultat marcarà el camí.


Siusplau, diem les coses pel seu nom. Un estatut que tarda tres anys i a sobre no canvia res de l'estatus quo (valguin la redundància), perquè ja em direu amb un any amb què hem avançat???,....ja el podem tirar a les escombraries, i si ens ho fa el Tribunal Constitucional per nosaltres, millor, menys esforç i més consciència. No diuen que la vida és com aprendre a anar en bici: a base d'òsties se n'aprèn??? doncs,....ja ho sabem,...


En la meva línia de post: crítica pseudoferotge i tòpica + felicitacions + record,....volia felicitar a l'equip de bàsquet de Girona per haver fotut aquest recital durant el cap de setmana i haver permès que els aficionats al bàsquet de la ciutat fruïssim d'aquesta manera. Ara, que ja he viscut un títol d'aquestes dimensions, només em queda demanar que el bàsquet torni a ser un esport no basat en el comerç,.....però em penso que aquest títol és molt difícil,....hehehehe



I, com deia aquell que inspira: amb el record, la revolta. Així, que ara dedicaré unes paraules al viatge de final de cicle a la uni la setmana santa de 2006. Va ser un dels moments més relaxats i sommiats de la meva curta història. Un grup de 9 companys i companyes lloguen una furgoneta i se'n van a Al-Andalus a visitar, dormir, descansar, farrejar, beure, veure i compartir el màxim d'instantànies. Nits a la furgo, a les platges verges i en plena Sierra Nevada es vanbarrejar amb les tapes, les sevillanes, els guàrdies civils i algun desperfecte al vehicle. Ep, els moments a dins de la frago simplement memorables i inesborrables, vaja com la pols del camí!!!

12 comentaris:

HEINSTAAGLEN ha dit...

Oh yeah

Marcos ha dit...

Molt gran l'Akasvayu Girona. La desfeta de Llemotges ha passat a millor vida. L'any que ve a passejar aquest tros d'equip per l'Eurolliga.

HEINSTAAGLEN ha dit...

Compny, et convido que m'agreguis al teu blog, feixista!!

TeresaLT ha dit...

L’efecte Ernest Estany...
Aquest matí el diari d’Amsterdam De Volkskrant publicava: "Un grup de joves holandesos recorren la ciutat i els seus inacabables canals celebrant la victòria de l’equip gironí Akasvayu. Fonts locals atribueixen aquesta celebració a la recent visita d’un jove gironí..."
Per sempre exportant cultura.
Salutacions company Lluc.

Lluc Salellas i Vilar ha dit...

Sentora Teresa Montllor, no dubtis de la capacitat dels gironins i gironines d'exportar tot allò que vivim amb passsió,....és qüestió de ganes, il·lusió i d'aquí poc,...hi haurà un moviment popular i mundial amb les nostres demandes,..hehehehe. Ara bé, Gandia, Ivars i altres pobles entrenyables hi tindran el seu espai,...només faltaria!!!

TeresaLT ha dit...

Mai ho he dubtat, a més recorda que finalment vam trobar el "Diari d'Anna Frank". Per cert, tens raó, Gandia és un poble molt entranyable...

Anònim ha dit...

Sobre l'Akasvaya només puc reproduir les Grans declaracions del Grande Middelton: "M'agrada molt Girona. M'agraden molt la paella i la sangria". Bravo, visca i... Bravo.

Jusephus ha dit...

Per Deu. Ens tomben l'Estatut i comença una altra Guerra Civil. Escolta Espanya!, que diria aquell, i et sorprendries de trobar-te amb seriosos problemes otorrinolaringòlegs. Pla B de Montilla = 23 F reloaded = Madí, Salellas i uns quants més cap a fortificar-se a la Cova d'en Daina, etc.

Millor que no, que acotem el cap i esperem vint-i-cinc anys més a avançar tres passos i recular-ne un parell. Peti qui peti, som un país p(r)udent, savi i convergent.

Rainbow ha dit...

Què dius sindicalista?!
Ciu ciu? va en 2ones? Bé ja no ve d'aquí, ahir em van acusar de comunista per fer una pregunta i rèplica al Presi del Parlament. En fi... què hi farem!! jejeje

El grup de llenguatges es troba a faltar eh!?

pd. ah, i sí, felicitats per l'Akasvayu!

Jusephus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sonia ha dit...

....I si un trist atzar ens tornara altres temps? Promet visitar més sovint aquest blog....
;)

un miserable ha dit...

sigui com sigui