dijous, 28 de juliol de 2011

Viladamat: treballant perquè la gestió no ofegui les propostes de canvi

Coincidint que comença la festa major de Viladamat us deixo el reportatge publicat al darrer número del Setmanari La Directa.

Viladamat és un poble de 400 habitants situat a la frontera, molts dirien “artificial”, que separa l’Alt del Baix Empordà. Un municipi històricament dedicat a la pagesia i de paisatge agrícola que, en els darrers anys, ha anat patint, com molts pobles del país, una transformació dels seus sectors productius cap a altres sectors com el dels serveis. Un poble corrent del món rural català, d’aquells on CiU aconsegueix més del 40% dels vots a les eleccions autonòmiques, però on, sorprenentment, l’anomenat municipalisme alternatiu gràcies a la CUP va aconseguir la seva primera majoria absoluta (amb un 87% de participació) el maig passat.

Constància i normalitzar la política. És així com el primer que es pregunta molta gent és com ha aconseguit la CUP, un projecte que s’autodefineix com a independentista i socialista, obtenir-hi aquests resultats electorals. En Robert Sabater, tècnic agrícola i regidor d’urbanisme, explica a La Directa enmig d’una assemblea de govern (oberta) que la victòria electoral és una conseqüència de vuit anys de treball intens amb les associacions del poble i sobretot de la tasca d’explicar dia rere dia, què es cou a l’Ajuntament, i quines propostes poden fer un poble millor. Per la seva banda, Irene Palol, mestra d’una escola de Figueres i alcaldessa, afegeix que el poble ha vist en la CUP una alternativa de govern constructiva, que acostava la política a totes les cases i on “el fet de ser jove ja no és un rèmora pejorativa sinó que és quelcom positiu perquè és sinònim de noves formes de fer política i de no corrupció”

Quants alcaldes i alcadesses hi ha? Fora de l’Ajuntament, la percepció majoritària és que el poble hi sortirà guanyant amb l’aposta de canvi radical que proposa la CUP. Mentrestant, l’assemblea de la CUP (el nou equip de govern) es reuneix tres tardes a la setmana per anar concretant un model de governar diferent al que havia viscut el poble en els darrers anys. Així, han decidit que el que primer que cal fer és fer entendre a les viladametenques que, a partir d’ara, tot el treball municipal es fa en equip, es diversifiquen les tasques i les responsabilitats, es prenen les decisions assembleàriament i es fa un traspàs públic de tota la informació. “Evidentment, ens agradaria que demà mateix Viladamat pogués ser com Marinaleda, amb assemblees populars i gestions municipals col·lectives i obertes, però perquè això funcioni primer cal posar els fonaments d’unes noves dinàmiques d’acció política”, argumenta l’alcadessa Irene Palol.

Referèndums i cooperativa d'habitatges. És així com, en el seu primer mes al govern, l’assemblea de la CUP a Viladamat ha prioritzat la feina per canviar la cultura política del poble i, especialment, ordenar i regular la situació municipal per acabar amb el presidencialisme, el clientelisme i la precarietat que, segons la CUP existia (hi havia treballadors municipals sense contracte, un deute econòmic de milers d’euros,...). Unes tasques que, combinades amb el diàleg i la gestió del dia a dia, haurien de permetre d’aquí a un any iniciar projectes innovadors ja que segons afirma Palol, “un ajuntament de la CUP no pot ser que només faci gestió municipal i apagui focs”. Entre les propostes que estudien pel futur, hi ha la de fer consultes populars vinculants, la d’elaborar pressupostos participatius o la de potenciar cooperatives juvenils d’habitatg. Unes idees que han d’afegir-se a altres propostes que ja executades com ara la renúncia a quasi el 90% del sou dels quatre regidors per evitar la professionalització de la política i la retirada de simbologia espanyola de tots els espais públics del poble.

Incidència i transformacions limitades. Ara bé, la il·lusió que es transmet es barreja amb una sensació agra que la capacitat d’incidència que tindran en els propers 4 anys no serà l’esperada. “La gestió del dia a dia ens ocupa molt, massa espai” creu Robert Sabater. Sabater assegura que obrir les portes del consistori ha provocat consultes ciutadanes permanents i decisions tècniques a prendre que els retalla el temps per plantejar-se canvis més estructurals. “Entenem que aquesta pot ser una crítica que se’ns pugui fer al futur”, afegeix Sabater. Tanmateix, l’assemblea de la CUP es mostra convençuda que canviaran aspectes importants de Viladamat al mateix temps que es mostra més escèptica sobre la incidència que podran tenir més enllà del poble. “Som conscients que tenim la responsabilitat de crear un model nou, just i democràtic” assegura l’alcadessa. Ara bé, afegeix la mateixa Irene Palol “cal ser conscients que el sistema actual no el podrem canviar des d’un petit poble de l’Empordà”. Per Palol, tot seria diferent si hi hagués molta més xarxa, grups i entitats agrupades arreu de la comarca per treballar colze a colze per mancomunar serveis i propostes i teixir petites alternatives. De moment, i abans de revisar la feina feta, dijous 28 comença la festa major que, de ben segur, tindrà alguna novetat especial.

4 comentaris:

Aleix ha dit...

Però, Lluc, tu ets de la CUP, no? Això és un reportage? És un document de partit? On és l'independència periodística? On és la deontologia bàsica? Com ho firmes a La Directa? Com a militant? Com a periodista?

ernest estany ha dit...

Aleix, ets un bon provocador. És un reportatge de com s'estructura un govern de la CUP. De fet, reportatges similars s'han fet l'ARA i al Punt i ningú els acusat de ser partidistes o de no fer periodistme. De fet, tot el que escric que poden ser opinions està en boca de persones. Hi ha contraparts (al final). D'aquí un temps tocarà fer un reportatge de què ha servit o de què ha fet? llavors serà un text diferent. Però em sembla que explicar com s'organitza un govern de la CUP és tant partidista com explicar com funciona el Banc Mundial. A vegades, confonem temes,...

Aleix ha dit...

No t'ho prenguis malament, Lluc. No ho faig per provocar, però em sobta que s'utilitzi el terme reportatge per un article que és purament propagandístic (més enllà de l'opinió que tingui jo sobre les CUP). Tu participes d'una fundació dedicada, precisament, a detectar aquest tipus desbiaixos informatius. Potser podries haver-ho firmat com a membre actiu i quedaria més clar quin tipus d'article és. Però vaja, de periodisme independent, això res de res. S'ha de ser més honest i coherent, no trobes?

Anònim ha dit...

Aleix, perdona que tu digui però això que dius passa no amb aquest article no, sinó amb el 95% dels articles de la Directa.

La premsa, les notícies, s'han convertit en una eina de PROPAGANDA política. El que hi ha en aquest article no és pas diferent a l'estil que el mitjà o qualsevol altre mitjà (a vegades llegeixo unes cròniques a lahaine.org de concentracions on presumptament i he estat i em qüestiono seriosament si verdaderament vaig ser-hi o no). I es que la lògica de la Directa, o de l'accent, és aquesta: la de contrapropaganda política. Està clar la preferència política del periodista, de la mateixa manera que quan llegim articles per exemple de presos no semblen pas d'algú que els hi tingui tírria.

Així doncs, si tot és propaganda, on és la barrera? doncs en la mentida, allò a que tant recorren els mitjans oficials (i oficiosos). Però no és el cas, només el d'un article on es demostra que els periodistes, igual que els historiadors, els antropòlegs no som ens abstractes sinó persones implicades i que viuen dins la societat.


El que em sorprèn doncs és que "t'alarmis" per aquest article. Curiós, si més no, deu ser que alguna cosa de la ideologia de la CUP et molesta i per allò que hom coneix com a hipocresia no ho anomenes directament...