Sí! És ben sabut que aquests dies hom els considera de vacances. Ara bé, no tot és tan simple com les excursions d'en Salvador Alsius per les valls més belles del país o els reportatges que competeixen amb l'etapa del Tour presentats per la Fina Brunet a TV3. De fet, per alguns, de vacances senceres, d'aquelles amb daikiri, tombona, llibre i aigua de mar cristal·lina, ben poques. I és que per molt que els manaies passegin pels carrers de Girona, la dalla balli per Verges, els de Barcelona comencin les seves tradicionals sortides de primavera-estiu cap a l'Empordà i els camps siguin de color verd intens, n'hi ha que continuem fent feina per presentar una excel·lent proposta a les properes municipals; des l'esquerra, l'ecologisme i la lluita per la independència.
Evidentment, i no cal enganyar-nos, no portem un ritme frenètic com sí que fem els dies laborables. Tot i això, fem torns de voluntariat per obrir la seu de la campanya electoral (des d'on escric ara mateix), analitzem amb profunditat les polítiques municipals que ha fet el tripartit municipal en els darrers quatre anys, polim les propostes del programa electoral i acabem de planificar què farem en aquests 30 dies que queden fins el dia de les eleccions. I, tot plegat, revestit amb un Sant Jordi i la feinada que molts gironins i gironines saben que comporta.
Sí, de vacances, doncs, en fem poques aquests dies. En part deu ser perquè creiem que cal ser-hi, ser-hi i ser-hi que deia aquell. En part deu ser també perquè pensem que cal que ens guanyem les garrofes i amb esforç i perseverança és l'única manera de fer-ho. No es tracta de ser un militant calvinista, sinó de seguir aquella sentència de "la terra per a qui la treballa", creure en allò que fas i pensar que per molt temps que hi dediquis, mai n'hi destinaràs prou. I quan et bloquegis, sempre et quedarà pensar en les petites estones de plaer, els concerts espectaculars com el d'aquesta nit, i somriures de complicitat per fer de la militància quelcom encara més agradable.
Evidentment, i no cal enganyar-nos, no portem un ritme frenètic com sí que fem els dies laborables. Tot i això, fem torns de voluntariat per obrir la seu de la campanya electoral (des d'on escric ara mateix), analitzem amb profunditat les polítiques municipals que ha fet el tripartit municipal en els darrers quatre anys, polim les propostes del programa electoral i acabem de planificar què farem en aquests 30 dies que queden fins el dia de les eleccions. I, tot plegat, revestit amb un Sant Jordi i la feinada que molts gironins i gironines saben que comporta.
Sí, de vacances, doncs, en fem poques aquests dies. En part deu ser perquè creiem que cal ser-hi, ser-hi i ser-hi que deia aquell. En part deu ser també perquè pensem que cal que ens guanyem les garrofes i amb esforç i perseverança és l'única manera de fer-ho. No es tracta de ser un militant calvinista, sinó de seguir aquella sentència de "la terra per a qui la treballa", creure en allò que fas i pensar que per molt temps que hi dediquis, mai n'hi destinaràs prou. I quan et bloquegis, sempre et quedarà pensar en les petites estones de plaer, els concerts espectaculars com el d'aquesta nit, i somriures de complicitat per fer de la militància quelcom encara més agradable.
1 comentari:
Hola ERNEST!
com és que no tens el widget de seguidors, m'agradaria saber quan actualitzaes el blog!, escrius coses força interessants!
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada