dimecres, 6 d’abril de 2011

120 minuts per canviar Girona

Cap a 120 minuts. Aquest és el temps que vaig dedicar ara fa uns dies a llegir-me la proposta de programa electoral que les diverses comissions de la CUP, recollint les demandes de les desenes d'entitats que hem visitat en el darre any, han elaborat. 120 minuts de propostes, la majoria de les quals no he sentit mai sortint de la boca dels polítics municipals de Girona, ni tan sols les he pogut llegir en les tribunes més destacades dels mitjans de comunicació locals. En definitiva, un partit més una pròrroga de temps d'intentar portar a la pràctica el discurs revolucionari, crític, transformador i rupturista que, des de fa anys diversos sectors de la ciutat de Girona basteixen en el seu dia a dia.

Us pot sonar a buit, tot això que escric. Tanmateix, per mi és significatiu i important. Molta és la gent que ha deixat hores i dies de la seva vida en intentar transformar realment i des de l'arrel l'entorn que l'envolta. Projectes educatius com els caus i els esplais. Centres socials com la Maret, els Químics, El Forn, La Màquia o La Ferralla. Espais de veïns, tants com barris tenim a Girona. Associacions com els Diables de l'Onyar, Orella Activa, Maulets,... tots ells espais de trobada que transformen i que han entès sempre el carrer com el seu espai d'acció, de lluita, de proclama, en definitiva, de vida. I sempre des del coneixement que a la Plaça del Vi mai hi ha hagut ningú que els donés suport en els milers d'activitats que han organitzat.

Després de dedicar dues voltes senceres de rellotge a la proposta de programa de la CUP de Girona i retornar-lo esmenat recordo un sentiment de plenitud. Per primera vegada, visualitzava un conjunt de propostes sinceres, treballades, allunyades de simples eslògans que vesteixen molt per fora i poc per dins i que tenen com a únic objectiu portar a l'Ajuntament tot allò pel qual tantes persones s'hi han deixat la pell, fer una Girona viva, de carrer, lluitadora i al costat dels qui més pateixen el sistema capitalista. Evidentment, la CUP no és perfecte i cometem errors. Ara bé, us haig de reconèixer que després de quatre mitges hores de lectura d'idees pràctiques per canviar allò que ens envolta com a suport a allò (la feina de militància associativa) que tants fem, el sentiment que vaig tenir va ser el de seguretat d'haver escollit un espai de treball que té una potencialitat innegable per ajudar a transformar Girona.

A partir del 22 de maig, tocarà portar la veu del carrer a l'Ajuntament.

2 comentaris:

bernat ha dit...

Bon article, realment fa goig el programa! sobretot si penses en la vuit anys, quan el programa eren tot eslogans i ara es veu reflexada tota la feina d'aquests 8 anys.

A veure si a partir del 22 de maig podem porta la veu del carrer, dels veïns/es, entitats, treballador/es,... a l'ajuntament!

Paredes ha dit...

muito bom...